Publicat
originalment a Diario de Mallorca (14-11-2022)
Fóra bo que en l'època
d’un pensament mainstream fortament esbiaixat cap a les concepcions molt
radicalitzades de l' "homo economicus" parléssim més del valor social
de l'amistat. Sóc de l'opinió que, enfront de la suposada racionalitat de
l'ésser humà que maximitza l'obtenció dels majors beneficis econòmics possibles
(malgrat que els guanys d'un pocs provoquin la gravíssima crisi climàtica i
social que patim les majories socials), és possible una racionalitat
alternativa: Un sentit comú inspirat en, posem pel cas, allò que Aristòtil (384
aC-322 aC) va anomenar "l'amistat del bo", aquesta amistat en què es
comparteix una apreciació del bo i virtuós de la vida, sense cap pretensió de
treure-n'hi profit. O, fins i tot, pens que hi podem contraposar a la (i)lògica
integrista d' "homo economicus", la lògica de la concepció del
pensador Michel de Montaigne (1533-1592) segons la qual "la vida en comú
troba la seva perfecció en l'amistat". Tanmateix, per qüestió de pudor no
m'és fàcil escriure d'un amic. Emperò, com l'ocasió s'ho paga, en faré una
excepció.
L'amistat amb
Miquel Tugores ve de lluny, dels últims anys de la lluita contra la dictadura
franquista. Una amistat nascuda en la militància clandestina -"del nostre
compromís amb un món millor des de jovenets", em deia en Miquel no fa
massa dies- que va ser determinant, entre altres coses, del fet que durant
dècades em dediqués al sindicalisme. Una amistat que resistí la gairebé nul·la
comunicació durant força anys. Els camins de la vida ens van portar per indrets
diferents.
El cas és que,
en retrobar-nos, en Miquel ja habitava a l'Espanya buidada, i jo a la Mallorca
omplerta, col·lapsada, saturada. "Todo el mundo sabe que es difícil encontrar / en la vida un lugar /donde el
tiempo pasa cadencioso sin pensar", cantava el grup
de rock espanyol Gabinete Caligari en el seu tema segurament més popular,
intitulat "Camino Soria", que publicà en els anys vuitanta del segle
passat. Efectivament, Medinaceli és un poble de Soria, però, en el Medinaceli
de Miquel Tugores, el temps ni passa cadenciós ni molt menys sense pensar.
Millor dit, com en Miquel no atura ni de fer coses, ni de pensar projectes,
sospit que amb la seva presència s’ha revolucionat, a cop de cultura i art, la
tranquil·litat i el cadenciós mode de viure la vida de la vila soriana.
Una
"revolució" que començà fa una dotzena d'anys amb la posada en marxa
de la fundació que presideix. La "Fundación DEARTE Contemporáneo",
amb un petit però excel·lent equip, organitza festivals de música (òpera, jazz,
folk ...) i de teatre, concerts de música clàssica, mostres de cinema,
exposicions d'art modern, concursos de cant, i, molt important: exposa l'àmplia
col·lecció personal d'en Miquel. Tot en un marc veritablement incomparable com
és el Palau Ducal de Medinaceli, extraordinàriament i curosament condicionat
per a poder encabir-hi tota aquesta
activitat de màxima qualitat, i amb noms rellevants del panorama artístic i
cultural espanyol i internacional.
L'origen preromà
del poble està fora de qualsevol dubte (basta visitar-lo), però pel que fa al
nom sembla que hi ha certa controvèrsia sobre l'etimologia del mot
"Medinaceli". Està molt estesa l'opinió que considera que és un
híbrid entre àrab i llatí a partir de Medina Coeli (ciutat del cel), però fa
l'efecte que és més científica la teoria que adjudica l'origen del mot
exclusivament a l'àrab i que ve de "Madīnat Sālim", és a dir, quelcom
com ara "Ciutat del sa". En qualsevol cas, el Medinaceli d'avui dia
–el Medinaceli de Miquel Tugores- ha esdevingut, permetin-me la hipèrbole, en
una mena de Macondo on passen coses màgiques: Per exemple, des de fa temps la
delicada salut de l'amic Miquel, que el va fer sortir de Mallorca, no fa altra
cosa que millorar.
L'últim encanteri
succeït al Medinaceli de Miquel Tugores ha sigut la inauguració, el proppassat
29 d'octubre, de La Maison d´Eros, una àgora d'art eròtic singular en el
panorama artístic i cultural. A una casa del segle XIX –comprada per un grup
d'amics i amigues d'en Miquel a proposta seva, molts d’ells i d'elles de
Mallorca- artistes de totes les disciplines artístiques (pintura, escultura,
fotografia, videoart, poesia, literatura, etc.) tenen a la seva disposició les
sales expositives per fer-nos gaudir de l'art inspirat en el cos humà. Tanta
sort que en Miquel Tugores estarà a l'aguiat dels nous encanteris que, ben
segur, succeiran en aquest originalíssim espai... La màgia de l'amistat i la
utopia d'un món millor hi tindran molt a veure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada