Publicat originalment a dBalears
(12-02-2023)
Ines
Pousadela és una politòloga uruguaiana, professora de la Universitat ORT
d'Uruguai, membre de "Red de Politólogas" (una xarxa per a la
visibilització del treball de les dones dedicades a la ciència política llatinoamericanista)
i, alhora, investigadora de l'aliança global d'organitzacions de la societat
civil i CIVICUS, dedicada a
enfortir l'acció ciutadana i la societat civil arreu del món. La vaig descobrir
just al començament de la pandèmia de la COVID-19, i us garantesc que val molt
la pena seguir-la al seu compte de
Twitter.
Tot
plegat ve al cas perquè fa uns dies Ines Pousadela, en un recent encontre
d'activistes iberoamericanes per a reflexionar sobre la reculada global
d'espais per a la participació ciutadana, descrivia la societat civil
organitzada i els moviments socials com els "gossos guardians" dels
drets i les llibertats, els qui treuen "ungles i dents" per a vetllar
pel "compliment de les obligacions de l'Estat", i els que
"perceben els problemes abans que esclatin". És, a parer meu, una
reflexió molt encertada, aplicable globalment i localment.
Per
ventura no és el que fa la societat civil a casa nostra? Tanta sort que l'Obra
Cultural Balear (OCB) no atura de defensar els drets lingüístics. Feliçment, la
Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i STOP Desnonaments defensen els
drets a un habitatge digne. En bona hora el GOB va posar en marxa la campanya
per a la ILP de la "Llei de benestar per a les generacions presents i
futures de les Illes Balears". Benauradament, Terraferida no deixa de
denunciar la bogeria destructiva de Mallorca. Sortosament, el moviment veïnal
de Palma, amb la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes al capdavant,
impulsà la limitació del lloguer turístic a Ciutat. Per fortuna, el Fòrum de la
Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears no s'està de picar
pedra en favor d'una real transició de l'actual model de creixement a un
veritablement sostenible. Afortunadament, el Col·lectiu Alternatives no es
cansa de predicar sobre la necessitat d'una planificació estratègica de debò
per pilotar el canvi de model econòmic d'aquestes illes... Etc. I, ben segur,
no trigarà la societat civil en, parafrasejant les paraules de la doctora
Pousadela, percebre els problemes abans que esclatin entorn de l'anunciada
privatització de la torre de l'Aeroport de Son Sant Joan. Talment com ho va
fer, entre d'altres, amb la problemàtica de la gentrificació, de l'ampliació de
l'aeroport o de la plaga dels megacreuers.
Ines
Pousadela, a l'encontre abans esmentat, constatava que actors estatals i
privats estan retallant, amb èxit, els espais d'actuació dels moviments socials
i de les entitats de la societat civil organitzada amb la finalitat de fer-la
callar. En alguns indrets del món ho fan mitjançant la intimidació –i, fins i
tot, l'assassinat- d'activistes, la repressió de les mobilitzacions, la
detenció de periodistes, i d'altres conculcacions dels Drets Humans. Aquí, a
casa nostra, no s'arriba ni de bon tros a tant. Però, en lloc d'enfortir la
democràcia a força de fer-la més i més participativa, es burocratitzen i
condicionen els espais de participació, com és el cas paradigmàtic de
l'anomenat "diàleg social", i, alhora, no s'escolta i ignora a les
entitats ciutadanes i moviments socials no burocratitzats, i que no es deixen
condicionar per la menjadora del poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada