Publicat originalment a dBalears
(14-07-2024)
El cas Tsunami ha estat arxivat. Tot i que, amb la
capacitat creativa d'inventar delictes i de prevaricar de la cúpula judicial
espanyola mai se sap del cert, sembla que l'arxivament és definitiu. Tant
se val que el motiu hagi estat un error en la instrucció. El fet a celebrar és
que els independentistes catalans exiliats a Suïssa s'han alliberat d'una
terriblement falsa acusació de terrorisme i ja són a casa. Tsunami Democràtic
va ser un magnífic moviment de protesta pacífica contra una sentència injusta. En
aquest cas, l'acusació de terrorisme s'ha d'associar inevitablement a la
rebel·lió judicial contra la Llei d'Amnistia, però convé recordar que, sense
l'ampliació dels contorns del delicte de terrorisme aprovada per PP i PSOE el
2015, hauria sigut més difícil aquesta barbaritat. Tampoc es pot oblidar que va
haver-hi un cert abonament amb, per exemple, aquelles declaracions del ministre
Marlaska: "La
violencia en Catalunya ha sido de mayor impacto que en el País Vasco". D'aquella pols ha
vingut aquest fang.
Ara bé, criminalitzar l'exercici del dret de protesta
és, malauradament, molt habitual amb la Llei Mordassa de 2015 que encara ara fa
estralls. Posem per cas el patiment dels joves d'Altsasu, dels sis antifeixistes de Saragossa, o la infinitat de multes
que s'han imposat a ecologistes, sindicalistes, i activistes d’altres moviments
socials, de solidaritat internacional o protestataris. D'ençà que entrà en
vigor la Llei Mordassa fins a desembre de 2022 s'ha recaptat, segons les dades
del ministeri d'Interior, un total d'1.114.639 d'euros en multes per protestes
pacífiques.
Tot plegat és una estratègia per apaivagar les
resistències i dissidències. Una estratègia estesa arreu d'Europa. Coincidint
amb l'arxivament del cas Tsunami Democràtic, Amnistia Internacional (IA) ha
publicat un informe (Under
Protected and Over Restricted: The state of the right to protest in 21 European
countries)
que ho documentà amb tots els ets i uts. Catrinel Motoc, encarregada de
campanyes sènior de l'Oficina Regional per a Europa d'Amnistia Internacional,
manifesta que "la protesta ha de ser facilitada i no silenciada, i la
repressiva xarxa de lleis promulgades ha de ser reformada perquè aquestes
s'ajustin a les obligacions internacionals en matèria de drets humans". Però
el vent bufa en sentit contrari: El tiroteig
durant un míting de Trump a Pensilvània, que l’ha deixat ferit lleu, és un impuls a un autoritarisme
mundial. El món sembla encaminar-se a una desdemocratització brutal.
Arribats a aquest punt em permetran una anècdota:
Dimecres passat, a la protesta contra el lloguer
turístic
va haver-hi algunes "identificacions" de les persones que protestàvem
davant l'edifici on és de domini públic que es practica una activitat turística
il·legal. L'explicació de la Policia Nacional per fer aquestes identificacions
va ser "No podéis impedir el paso a una propiedad privada". És a dir, primer la
defensa de l'ús de la propietat privada -sigui aquest ús legal o il·legal- i
molt subsidiàriament el dret a la protesta ciutadana.
Fa temps que David Harvey ens ho adverteix:
"vivim en un món on la propietat privada i el marge de benefici passa per
sobre de qualsevol altre dret humà". El dret de protesta està tan en
disputa que haurem de continuar protestant per construir un altre món on
tinguem, de debò, dret a protestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada