Publicat originalment a dBalears (07-06-2026)
Dies de contrastos
a Mallorca: La presentació de l'estadística de maig de l'anomenat Mercat de
Treball dibuixa un panorama sociolaboral, a base de plena ocupació i pujades
salarials, gairebé idíl·lic. El mes passat es va tancar amb una mitjana
d'afiliacions a la Seguretat Social de 653.823 (una variació interanual
positiva d'un 2,39%), un atur registrat de 23.607 homes i dones (una baixada en
relació al maig de l'any passat d’un -6,9%), i liderant el rànquing de l'Estat
de contractació formalment indefinida (del total de 48.744 nous contractes, el
75,3% van ser indefinits). Ara bé, aquestes xifres requereixen ser matisades.
Som-hi:
Les dades
d'afiliacions són això, afiliacions, és a dir, actes administratius i no
persones afiliades. L'atur registrat és baix, però qualitativament la dada no
és bona, car el 40,4% és de llarga duració. Pel que fa a la "contractació
indefinida" engloba contractacions fixes discontínues moltes d'elles de
curta durada, contractes amb períodes de prova prolongats que, amb la pràctica
empresarial generalitzada de considerar no superat el citat període de prova,
esdevenen en contractes temporals de curta durada.
Per una altra
banda, segons
la Conselleria de Treball, la retribució mitjana per persona treballadora a les
illes Balears és de 2.396 euros mensuals, una xifra que suposa un increment
del 6,3 %, que folgadament duplica la mitjana del conjunt de l'Estat, estancada
en el 3,2 %. Aquesta afirmació necessita una gran matisació: Una cosa són els
anomenats "costos laborals" -un indicatiu que mesura quant li costa a
una empresa la mà d'obra per a produir una unitat de producte o servei-, i una
altra molt diferent és allò que cobra la gent. Encara més, en matèria salarial,
la mitjana val per a molt poc. Per conèixer la realitat allò que val és el
salari modal, és a dir, el salari més freqüent o repetit, i no mitjanes
salarials distorsionades pels elevats salaris de directius i d'altres
categories professionals minoritàries. Paga la pena recordar que un recent
informe d'Oxfam posa en relleu que, a Espanya, un director general d'una gran
empresa guanya en un any el que una persona treballadora trigaria gairebé un
segle a cobrar. Mallorca no està al marge d'aquesta dinàmica!
En qualsevol cas,
aquestes estadístiques interessadament mal interpretades i manipulades
contrasten amb les dades de la presentació
de la Memòria de 2025 de Càritas Mallorca. Aquesta memòria ens parla de
pobresa laboral, d'una situació de desigualtat estructural, i de la gens
idíl·lica realitat social d'una societat en què una de cada cinc persones viu
en situació d'exclusió social. A més, alerta que l'habitatge, la precarietat
laboral, i la irregularitat administrativa agreugen l'exclusió social.
Malauradament, em
sembla que la realitat la capta millor Càritas que no les estadístiques
oficials i les interpretacions governamentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada