dilluns, 31 de gener del 2011

L’acord de les pensions (primeres impressions)


Escric aquestes reflexions i només conec allò que han publicat els mitjans de comunicació i l’ informació posterior a la reunió del Consell de Ministres de divendres 29 de gener. Potser –una vegada pugui estudiar amb més atenció i documentació la lletra petita de la reforma- hagi de fer alguna matisació o ampliació. De moment vet aquí les meves primeres impressions:

1.- Els sindicats han fet una bona feina: Han aconseguit que a molts de treballadors i treballadores no se'ls retardi la edat de jubilació ni tinguin una pensió de menor quantia.

2.- Els sindicats han impedit, si en el futur governa el PP, una reforma molt més radical i en la direcció de debilitar el model de repartiment i anar cap a un model de capitalització del sistema de pensions.

3.- Els sindicats han aprofitat bé la força acumulada per la Vaga General del 29-S. Sense aquella mobilització hagués estat impossible un acord amb aquest contingut. Aquella vaga haurà servit, al menys, per aturar el peus als turboliberals agrupats sota el “Manifiesto de los cien”.

4.- L’acord està, no obstant, en la lògica del manteniment del sistema de repartiment i de la seva sostenibilitat a base de retallar la despesa i no d’augmentar els ingressos. Els compromisos d’integració i convergència de règims i els de separació de les fonts per a el finançament del sistema són molt inconcrets.

5.- La reforma pot –a mig termini- crear situacions de desigualtats entre beneficiaris. (vegeu un comentari anterior).

6.- Hi ha dues mancances que em criden l’atenció: la primera és que no s’estableix cap mecanisme per igualar les vides laborals a temps parcial i/o fixes discontínues a les de temps complet. És una mala noticies per els que creiem que és important impulsar la contractació a temps parcial volguda i, encara és pitjor noticia per a economies estructuralment estacionals, com ara les Illes Balears amb forta presencia de fixos discontinus.
La segona mancança és que no s’arregla una injustícia històrica: els períodes de temps del servei militar obligatori seguiran sense ser considerats períodes cotitzats. Al imposar-se ara llargs períodes de temps per tenir dret a la jubilació als 65 anys i al 100 % de la pensió màxima, aquestes llacunes de cotitzacions tindran més repercussions negatives que abans d’aquesta reforma. Cal recordar que parlem d’interrupcions imposades “manu militari” de les vides laborals de molts d’homes.

En definitiva, crec que amb l’actual correlació de forces (fonamentalment en l' àmbit polític) és un acord absolutament defensable per part dels que l’han fet possible. Malauradament hauran de sofrir els insults d’aquells que negaven la utilitat dels sindicats i les incomprensions dels qui exigeixen a CCOO i a UGT allò que ells són incapaços de fer, com ara, tenir força política suficient per aturar els peus al mercat o capacitat suficient per organitzar millor i a més treballadors i treballadores. Insults i retrets tant antics com el fil negre.

dissabte, 29 de gener del 2011

Carta a dBalears (no publicada)


Business opinió?
(A propòsit de les critiques de Pere Muñoz a Joana Barceló)

Sempre són respectables les opinions critiques sobre qualsevol tasca de govern. Sobre la política turística de Balears no només és respectable, sinó necessària. L’ importància del turisme aconsella establir “zones d’ amplis acords” però a mi no m’agraden els anomenats “Pactes d’Estat” que solen amagar la pretensió d’imposar la política dels poderosos i de negar polítiques turístiques alternatives. (Una democràcia de consens permanent no duraria pas gaire com a democràcia diu Tony Judt en el seu llibre “El món no se’n surt”).
Però l’atac a la Consellera de Turisme i Treball que, el passat 18 de gener, va fer Pere Muñoz en el seu habitual article al dBalears dels dimarts, crec se passa de mida. Una cosa és opinar críticament i una altra és aprofitar el privilegi del qui té una tribuna setmanal per tractar d’incompetent a una consellera. (Pensava que els insult eren marca registrada de la "Brunete Mediatica")

¿Segur que Pere Muñoz no té cap discrepància de business amb la conselleria del carrer Montenegro? ¿Ens ho podria explicar algun dimarts?

dimarts, 25 de gener del 2011

EDAT DE JUBILACIÓ I DESIGUALTAT


Em resulta impossible compartir que el sistema públic espanyol de pensions necessiti una reforma per motius de demografia. No crec que sigui correcte plantejar el problema com ho va fer el govern de Sarkozy: “A problema demogràfic, solució demogràfica”. I manco crec que aquesta equació tingui una solució progressista. Ens volen fer creure que passar l’edat legal de jubilació dels 65 anys actuals als 67 és l’alternativa a un retall de la quantia de la pensió. Això és fals perquè per treballar més temps és necessari que hi hagi treball; en cas contrari el que tindrem són persones aturades de més llarga durada. per tant, pensions de jubilació més baixes! Actualment al conjunt de l’Estat -segons dades oficials- més del 30% de les persones que es jubilen provenen de l’atur i tenen una mitjana de 63 anys. Així, qualsevol retard en l’edat legal de jubilació és una baixada de la quantia de la pensió.


Però una mesura com la que comento no afecta a tothom per igual, ans al contrari: afavoreix els que estan millor situats en el mercat laboral –els que tenen estabilitat laboral i bons salaris (directius i quadres intermedis de les empreses)- i perjudica els precaris, els de salaris baixos, i les persones amb trajectòries laborals discontínues (ja sigui perquè són fixos discontinus o dones que han sortit discontínuament del mercat laboral per atendre altres tasques familiars). Els primers podran cobrar i cotitzar com actius més temps, els segons estaran més temps a l’atur cobrant prestació o no, però, en tot cas, amb cotitzacions inferiors que els que fan feina. Uns milloraran la seva pensió i els altres l’empitjoraran. Hi haurà pensionistes de los lunes al sol i pensionistes de los lunes al golf.

Es miri com es miri, la solució demografia de retardar l’edat legal de jubilació, a més d’injusta, és una passa cap a una societat més desigual.