Em resulta impossible compartir que el sistema públic espanyol de pensions necessiti una reforma per motius de demografia. No crec que sigui correcte plantejar el problema com ho va fer el govern de Sarkozy: “A problema demogràfic, solució demogràfica”. I manco crec que aquesta equació tingui una solució progressista. Ens volen fer creure que passar l’edat legal de jubilació dels 65 anys actuals als 67 és l’alternativa a un retall de la quantia de la pensió. Això és fals perquè per treballar més temps és necessari que hi hagi treball; en cas contrari el que tindrem són persones aturades de més llarga durada. per tant, pensions de jubilació més baixes! Actualment al conjunt de l’Estat -segons dades oficials- més del 30% de les persones que es jubilen provenen de l’atur i tenen una mitjana de 63 anys. Així, qualsevol retard en l’edat legal de jubilació és una baixada de la quantia de la pensió.
Però una mesura com la que comento no afecta a tothom per igual, ans al contrari: afavoreix els que estan millor situats en el mercat laboral –els que tenen estabilitat laboral i bons salaris (directius i quadres intermedis de les empreses)- i perjudica els precaris, els de salaris baixos, i les persones amb trajectòries laborals discontínues (ja sigui perquè són fixos discontinus o dones que han sortit discontínuament del mercat laboral per atendre altres tasques familiars). Els primers podran cobrar i cotitzar com actius més temps, els segons estaran més temps a l’atur cobrant prestació o no, però, en tot cas, amb cotitzacions inferiors que els que fan feina. Uns milloraran la seva pensió i els altres l’empitjoraran. Hi haurà pensionistes de los lunes al sol i pensionistes de los lunes al golf.
Es miri com es miri, la solució demografia de retardar l’edat legal de jubilació, a més d’injusta, és una passa cap a una societat més desigual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada