A major nivell educatiu, menor taxa d’atur, però...

Amb el títol “A major nivell educatiu, menor taxa d’atur”, acabam de publicar el número 50 de Temes Socioeconòmics Gadeso que, com els quaranta-nou anteriors, està disponible a www.gadeso.org. Per celebrar aquest mig centenar de temes tractats des de maig de 2011 en aquesta publicació digital, ens ha semblat interessant observar quina ha estat la presència de persones amb educació superior en el mercat laboral de les Illes Balears l’any 2014.

Per fer-ho hem analitzat les darreres dades disponibles de l’Enquesta de Població Activa, tant en la seva explotació per part de l’INE, com per l’ IBESTAT. Val a dir que la classificació que fa l’EPA dels nivells d’educació de la població és la següent: Sense cap estudi, amb educació primària o inferior, ensenyament secundari de primera etapa, ensenyament secundari de segona etapa, i educació superior.

Del conjunt de dades que hem estudiat, potser les més significatives són les següents: Per una banda, val a dir que, comparativament amb el conjunt d’Espanya, el percentatge de població de Balears amb estudis superiors és menor (27,2% vs. 22,8%). És un diferencial negatiu que es dóna també en el percentatge de població activa (la que treballa o està en disposició i/o necessitat de fer-ho), en el de població aturada (persones sense treball, disponibles per treballar i cercant activament ocupació), i, especialment, en l’ ocupada, és a dir, en el conjunt de població que en major o menor intensitat ha treballat (com assalariada o no) durant almenys una hora a canvi d'una retribució. En aquest darrer cas, la diferència entre el percentatge de població illenca amb estudis superiors i el del conjunt d’Espanya és d’un -10%. No obstant això, aquest col·lectiu té a Balears una major taxa d’activitat i una menor taxa d’atur. És a dir, la població illenca amb estudis superiors té un “dinamisme ocupacional” major que la del conjunt de l’Estat Espanyol.

Per una altra banda convé parar atenció en un seguit de dades sobre la que podríem dir composició d’aquest col·lectiu illenc: a) Quant a la població en general de més de 16 anys, la que té estudis superiors representa un 22,8% (211.700 persones) del total, i molt majoritàriament -un 73%- són persones ocupades. b) Pel que fa a la població amb estudis superiors ocupada, cal dir que destaca el relativament baix percentatge (21,1%) d’empresaris amb assalariats que han assolit aquest nivell educatiu, que la majoria de persones ocupades amb titulació superior pertanyen al sector públic (59,1%) i que, dins de la població ocupada amb estudis superiors, hi ha més dones. c) En relació a la població assalariada amb estudis superiors, diguem que el percentatge total és baix (no arriba a un de cada tres); que majoritàriament (34,4%) ho són del sector serveis que, com és sabut, és hegemònic a les Illes Balears;  que la majoria són persones de 34 a 54 anys, i que no es deslliuren de la temporalitat contractual, ans al contrari, l’any 2014 superen en un 2% al conjunt d’assalariats i assalariades. c) Finalment anotem els trets més rellevants de la població aturada amb educació superior. Per una banda cal tenir present que,  la xifra absoluta, és prou important -22.300 persones- i, alhora, que en termes percentuals representen un 18% del total de població aturada, i que la taxa d’atur femení supera en més d’un 3% a la masculina. Tanmateix el més important és constatar que l’any 2014 la taxa d’atur fou del 32,8% en persones amb educació primària o inferior, del 23,9% en persones amb ensenyament secundari de primera etapa, del 18,3% en persones amb ensenyament secundari de segona etapa i del 12,6% en persones amb titulació superior.

Tot plegat em permet acabar amb dues conclusions. La primera és la confirmació que el model de creixement illenc incorpora precarietats laborals i socials, independentment del grau d’educació assolit. La segona no és altra que la confirmació de la hipòtesi segons la qual a un major nivell educatiu se li correspon una menor taxa d’atur. Però una menor taxa d’atur no vol dir una millor participació en un mercat laboral inclusió. Malauradament, l’àmbit de l’ocupació assalariada o autònoma de les persones amb estudis superiors està cada pic més ple d’històries de vides precàries i de pobresa laboral. Altrament dit, cada vegada hi ha més currículums acadèmics brillants que migren fora o s’associen a carreres laborals i professionals pocs lluents en estabilitat laboral i professional i promoció social.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (19-03-2015)

Progressa el deteriorament de l'ocupació

L'índex de qualitat del treball (IQT) ha estat sempre un indicador polèmic. Per calcular-lo s' empra una metodologia discutida i discutible amb la que, dit sigui de pas, no coincidesc al cent per cent. Com podem parlar de qualitat en el treball si no avaluem, per sobre de qualsevol altra cosa, el grau d'inclusió social del mercat laboral? És a dir, si el fet de tenir un treball remunerat és o no sinònim de no caure en risc de pobresa o d'exclusió social. Per cert, ni el nom és del meu complet grat. Sens dubte seria millor parlar d'índex de qualitat de l'ocupació i no del treball que té una significació més polièdrica: Treball voluntari, treball de la llar i de cures, etc.

Tanmateix, el que volia comentar és que la Direcció General d'Economia i Estadística de la Conselleria d'Economia i Competitivitat del Govern de les Illes Balears acaba de publicar la revista de Conjuntura econòmica de Març 2015 en la que, com a monografia, s'inclou l'actualització dels resultats del' IQT illenc per a 2013. Avancem que aquest índex es calcula a partir d'una bateria de 39 indicadors que pretenen mesurar vuit dimensions de la situació laboral de totes les comunitats autònomes. Aquesta és la característica fonamental del' IQT, car la base d'aquest estudi és, independent del grau de qualitat intrínseca de l'ocupació, l'anàlisi comparativa entre els distints mercats laborals regionals.

No és el cas de fer aquí una anàlisi detallada del treball que firmen Laura Alomar Llorente i Maria del Mar Ribas Mas. Si tenen interès, el poden llegir clicant aquí. Però no em puc estar de dir dues coses: 1.- Que, a partir dels resultats de 2013, la posició de les Illes Balears no ha millorat en cap cas respecte de 2012 (i s'ha de recordar que aleshores les distintes ponderacions del' IQT van baixar entre una i dues posicions respecte a 2011). 2.- L' IQT 2013 ens confirma que tenim una alta taxa de temporalitat i el percentatge més gran d'ocupació indefinida discontínua, seguim sent líders en nombre de persones que han abandonat l'ensenyament prematurament (18-24 anys), i sofrim una elevada taxa d'atur de la població de 30 a 54 anys.

Amb una lectura atenta de l'informe dels resultats del' IQT per 2013 -i malgrat les deficiències metodològiques i el llenguatge bastant complicat- s'adonaran que progressa el deteriorament de l'ocupació. Cada pic tenim un mercat laboral més estacional, amb més parcialitat i pobresa laboral. En definitiva, un mercat laboral incapaç de posar en marxa els ascensors socials.

Publicat originalment a El Periscopi (19-03-2015)

“Las que limpian los hoteles”

Tal com era de suposar, la jornada organitzada per MÉS per Mallorca i Alba Sud amb l'objectiu de parlar de “Les que netegen els hotels: Per una política turística al servei de la comunitat”, va ser un èxit de públic i de contingut. El divendres passat es van poder escoltar molts testimoniatges de la gent que sofreix unes condicions de treball indignes, algunes anàlisis de contextualització de la gestió bastant indigne dels “recursos humans” per part de la indústria turística, l'encertada reivindicació de dignitat de l'acció sindical... I sobretot es va visualitzar la importància del treball de les Cambreres de Pisos i, alhora, la marginalitat a la qual se les sotmet per part de l'estament empresarial i polític. En aquest sentit crec que l'objectiu de la campanya internacional impulsada per l’UITA s'ha complert amb escreix.

Potser ha arribat el moment de concretar alguna proposta en aquest àmbit. M'atrevesc a suggerir el següent: Constituir un organisme de recerca sobre les condicions de treball de les cambreres de pisos i per a la seva millora i prevenció de riscos i malalties professionals. El Govern de les Illes Balears hauria de ser l'impulsor i finançador i sol·licitar la participació de l’OIT i dels agents econòmics i internacionals. Seria guapo que ens convertíssim en referència internacional en aquest tema. Estic segur que amb la meitat del que es malgasta a subvencionar a la Fundació Kovacs, hi hauria pressupost suficient.

Val a dir que ja és hora de fer alguna cosa pràctica. Les males condicions de treball a l’hoteleria vénen de lluny.  Molt abans de la crisi-estafa ja hi havia gent que ho tenia molt clar. Valgui com a exemple aquestes paraules pronunciades a l’octubre de l’any 2001, per Carme Font que, aleshores, era la Directora de l'Institut de Salut Laboral de les Illes Balears: “Tenim els que aquí vivim unes condicions de feina al nivell de la Comunitat Autònoma líder en renda per càpita, o bé som els líders en renda per càpita perquè treballem més i en pitjors condicions que els altres”.