"Las que limpian los hoteles” del capitalismo turístico canalla.

Aquí us deix un article sobre les males condicions de treball en el sector hoteler, sobretot de les

 cambreres de pisos, i el llibre "Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral" d’Ernest Cañada, que  s'ha publicat  sinpermiso .

Bona lectura  

Microespolis fiscals

Malgrat l'obscurantisme i embulls que el govern d'Espanya fa amb les anomenades balances fiscals (fent-les públiques quan volen, però en qualsevol cas amb un impresentable retard, i canviant de mètode de càlcul a la seva conveniència), sembla bastant evident que de les Illes Balears se’n van cap a l'Estat entorn de 2000 milions d'euros que no tornen mai. Els experts calculen, no obstant les trampes de Montoro, que el nostre dèficit fiscal actual està entre un 14% i un 16% del PIB illenc. Probablement som la regió europea amb més maltractament fiscal pel seu propi Estat. Una situació difícil d'empassar-se sense entravessar-se.

Tinc, emperò, la percepció que la majoria de la ciutadania no és conscient d’aquest tracte tan injust. És tan gran la magnitud de la malifeta que -com tantes xifres macroeconòmiques- la ciutadania i les famílies no acaben de relacionar-les amb la seva vida quotidiana, amb les carències materials individuals i de les llars, o amb les estretors en els pressuposts familiars per a acabar el mes.

Potser, idò, seria molt pedagògic traduir aquest macroespoli en, diguem-ho “microespolis fiscals”. Posaré dos exemples per fer-me més entenedor:

1.- El proppassat 13 de novembre el Consell de Ministres del Govern d’Espanya va aprovar la distribució de 2015 dels fons estatal de Polítiques Actives d’Ocupació (PAO) a les Comunitats Autònomes. La quantitat distribuïda suma un total de 1.547 milions d’euros, dels quals a les Illes Balears li “corresponen” menys de vint-i-nou milions (concretament 28.853.370 €), és a dir, no arriba ni al 2% del total. Com la distribució es fa amb criteris de “mercat de treball únic”, la figura contractual del Fixo Discontinu, que a l’àmbit illenc és estructural però al conjunt de l’Estat té un pes relatiu gairebé anecdòtic, no existeix. Val a dir que les persones Fixes Discontinues quan estan en atur no s’inclouen en la xifra d’atur registrat, i resulta que la xifra mitjana d’atur registrat és un dels paràmetres importants a l'hora de fer aquesta distribució que coment. Entre les retallades brutals que el govern del PP ha aplicat als pressupostos de PAO, i uns criteris de distribució espoliadors (en cap cas es té en compte allò que aportam), en els quatre anys de legislatura de Mariano Rajoy hem “rebut” una mitjana de 287 euros/persona aturada. Una quantitat gairebé tercermundista, que no permet millorar el capital humà illenc, ni la nostra cohesió social.

2.- De tant en tant la Seguretat Social publica una estadística amb un resum de les prestacions de protecció social pagades per l’administració estatal. Aquest resum inclou: pensions contributives i no contributives, prestacions de la Llei d'Integració Social del Minusvàlid (LISMI), pensions assistencials, prestacions per desocupació, i assignació econòmica per fill a càrrec. El darrer dels publicats correspon al passat juliol i la suma total es de 178.562.070 €. Aquesta quantitat significa que a les Illes Balears la “despesa social estatal” ha baixat un -0,5% en termes interanuals, mentre que al conjunt del Regne d’Espanya el descens ha estat del -0,2%. Aportem més i rebem manco!

Tinc per a mi que, si no hi ha un potent moviment de la ciutadania no rica en reivindicació d’un altrestatu quo en les relacions de les Illes Balears amb l’Estat Espanyol, seguirem sent espoliats per sempre més.

Publicat originalment a dBalears (23-11-2015)

25-N: Continuam lluitant!

La commemoració del 25 de novembre - Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones- d’enguany hauria de tenir un caràcter diferent respecte de 25-N precedents. La massiva manifestació contra les violències masclistes del passat 7 de novembre hauria d'haver modificat la impassibilitat de l'administració central per combatre de debò aquesta xacra de maltractaments, tortures i assassinats masclistes. Però no, no s'albira que de la mà del PP aquesta sigui una prioritat de govern. Es fa únicament el que no es pot deixar de fer…

Fa temps que he perdut qualsevol esperança que la “derechona” deixi de tenir un elevat component misogin. Com en tantes altres coses, en aquesta tampoc no tenen remei. Quan es tracta de progressar en valors igualitaris, sempre tenen altres prioritats!

A l'espera que després de les Eleccions Generals del 20-D hi hagi possibilitats d'una altra política d'estat contra la violència de gènere (en aquest assumpte és molt cert que no basta fer les coses millor, sinó que el que cal és fer coses diferents), des de les Illes Balears convindria predicar amb l'exemple. En aquest sentit, deixem-nos de tants actes protocol·laris i acordem una autèntica Estratègia Balear de lluita contra les violències masclistes, acompanyada d'actuacions polítiques i socials d'impacte. M'atrevesc a suggerir: a) La celebració d'un Consell Extraordinari del Govern de les Illes Balears dedicat a establir aquesta estratègia (amb tasques precises per a cadascuna de les conselleries i departaments autonòmics). b) La Presidenta hauria de liderar ja un fòrum per a la màxima coordinació de totes les administracions, des de l'estatal fins a les locals. c) La organització d’una trobada per impulsar el compromís dels agents socials, econòmics, associatius, culturals, etc. de les Illes Balears. En definitiva, parlem menys de “pacte d'estat” i construïm-ho des de la nostra modesta capacitat d'autogovern.

Per decència no podem esquinçar-nos les vestidures únicament el dia que hi ha un nou assassinat. La violència masclista és una realitat quotidiana agreujada pel fet que la suposada “recuperació econòmica” no la nota qui més ha sofert i sofreix la crisi. Cal recordar que en l'estudi d'Anàlisi i Perspectives de 2015 de la Fundació Foessa -“Ocupació Precària i Protecció Social”- s'afirma i constata amb dades que “existen indicios que sugieren que se trata de una relación bidireccional, donde en algunos casos la violencia de género desemboca en procesos de exclusión social y, en otros, una situación de exclusión social preexistente actúa como factor de riesgo de violencia de género”.

En qualsevol cas, avui toca sortir un altre pic al carrer per denunciar que una societat decent no pot conviure amb la violència de gènere. Sabent, com saben, que existeix, és indecent no fer tot el possible per a la seva eradicació. A Palma la cita és a les 19,30 hores a la Plaça Porta Pintada.