Microespolis fiscals

Malgrat l'obscurantisme i embulls que el govern d'Espanya fa amb les anomenades balances fiscals (fent-les públiques quan volen, però en qualsevol cas amb un impresentable retard, i canviant de mètode de càlcul a la seva conveniència), sembla bastant evident que de les Illes Balears se’n van cap a l'Estat entorn de 2000 milions d'euros que no tornen mai. Els experts calculen, no obstant les trampes de Montoro, que el nostre dèficit fiscal actual està entre un 14% i un 16% del PIB illenc. Probablement som la regió europea amb més maltractament fiscal pel seu propi Estat. Una situació difícil d'empassar-se sense entravessar-se.

Tinc, emperò, la percepció que la majoria de la ciutadania no és conscient d’aquest tracte tan injust. És tan gran la magnitud de la malifeta que -com tantes xifres macroeconòmiques- la ciutadania i les famílies no acaben de relacionar-les amb la seva vida quotidiana, amb les carències materials individuals i de les llars, o amb les estretors en els pressuposts familiars per a acabar el mes.

Potser, idò, seria molt pedagògic traduir aquest macroespoli en, diguem-ho “microespolis fiscals”. Posaré dos exemples per fer-me més entenedor:

1.- El proppassat 13 de novembre el Consell de Ministres del Govern d’Espanya va aprovar la distribució de 2015 dels fons estatal de Polítiques Actives d’Ocupació (PAO) a les Comunitats Autònomes. La quantitat distribuïda suma un total de 1.547 milions d’euros, dels quals a les Illes Balears li “corresponen” menys de vint-i-nou milions (concretament 28.853.370 €), és a dir, no arriba ni al 2% del total. Com la distribució es fa amb criteris de “mercat de treball únic”, la figura contractual del Fixo Discontinu, que a l’àmbit illenc és estructural però al conjunt de l’Estat té un pes relatiu gairebé anecdòtic, no existeix. Val a dir que les persones Fixes Discontinues quan estan en atur no s’inclouen en la xifra d’atur registrat, i resulta que la xifra mitjana d’atur registrat és un dels paràmetres importants a l'hora de fer aquesta distribució que coment. Entre les retallades brutals que el govern del PP ha aplicat als pressupostos de PAO, i uns criteris de distribució espoliadors (en cap cas es té en compte allò que aportam), en els quatre anys de legislatura de Mariano Rajoy hem “rebut” una mitjana de 287 euros/persona aturada. Una quantitat gairebé tercermundista, que no permet millorar el capital humà illenc, ni la nostra cohesió social.

2.- De tant en tant la Seguretat Social publica una estadística amb un resum de les prestacions de protecció social pagades per l’administració estatal. Aquest resum inclou: pensions contributives i no contributives, prestacions de la Llei d'Integració Social del Minusvàlid (LISMI), pensions assistencials, prestacions per desocupació, i assignació econòmica per fill a càrrec. El darrer dels publicats correspon al passat juliol i la suma total es de 178.562.070 €. Aquesta quantitat significa que a les Illes Balears la “despesa social estatal” ha baixat un -0,5% en termes interanuals, mentre que al conjunt del Regne d’Espanya el descens ha estat del -0,2%. Aportem més i rebem manco!

Tinc per a mi que, si no hi ha un potent moviment de la ciutadania no rica en reivindicació d’un altrestatu quo en les relacions de les Illes Balears amb l’Estat Espanyol, seguirem sent espoliats per sempre més.

Publicat originalment a dBalears (23-11-2015)