Publicat
originalment a dBalears (18-02-2019)
El Govern de les Illes Balears no
s'està de bravejar d'una millora quantitativa i qualitativa de la situació
laboral de casa nostra. A tall d'exemple, en la presentació del resum de dades anuals
de 2018, referides a atur registrat i afiliacions a la Seguretat Social, sobre
la qualitat de l'ocupació s'afirma: "... per primera vegada es viu un
procés de creixement econòmic sostingut només en creació neta d'ocupació de
tipus indefinit", o "2018 és el primer any en què tota la nova
ocupació és indefinida i a temps complet".
Segurament, em moc per ambients
ben diferents als que freqüenten els
membres del govern, i, per això, no atur d'escoltar cometaris com ara:
"aquest any el treball a l'aeroport ha sigut més precari que mai"; "la temporada
estiuenca de 2018 a l'hotel han fet fixes discontínues algunes cambreres de
pis, però han treballat menys temps que els anys anteriors"; "enguany
em fan contracte els mateixos dies que l'any passat, és a dir, quan hi ha
creuers a Palma, però per menys hores". Em preocupa molt que els missatges
governamentals difereixin tant de bona part de les percepcions ciutadanes, i de
les realitats que viuen i sofreixen les persones. És, a parer meu, un incentiu
al creixement del neofeixisme, car la precarietat laboral és, alhora,
precarietat vital, i un dels orígens de les grans desigualtats.
Aquesta retòrica discursiva del
Govern envers la qualitat de l'ocupació és extraordinàriament problemàtica per,
almenys, tres motius: i) Per la manca d'empatia amb el sofriment de la gent
que, al cap i a la fi, és el que més
hauria de preocupar. ii) És extraordinàriament contradictòria amb el corrent
més progressista de la doctrina sobre les actuals relacions laboral, que sosté
que, sense derogació de les darreres contrareformes laborals de 2010 i 2012, és
a dir, les imposades en el marc de les polítiques del sofriment i la
vulnerabilitat per a les persones no estrictament riques, parlar de qualitat de
l'ocupació és una cosa delirant. iii) Oblida la complexitat de la realitat de
la normativa laboral actual, que ha aconseguit que, en paraules del professor i la professora de
la Universitat de València, Raúl Lorente Camós i Adoración Guamán Hernández,
"la figura del 'contracte indefinit' es presenta com un 'camaleó normatiu'
que cada vegada es mimetitza més amb el contracte temporal".
Per a entendre'ns vet aquí tres
exemples d'aquest camaleó normatiu: En primer lloc, la facilitació i
abaratiment de l'acomiadament ha deixat gairebé despullat de protecció el
contracte indefinit. Per una altra banda, cal tenir en compte que un dels trets
distintius de la situació laboral illenca és l'extraordinària presència de
contractes fixos discontinus. Aquests contractes són normativament i estadísticament
indefinits, però, convindran amb mi que la "indefinitud" d'un
contracte de fix discontinu de, posem per cas, quatre mesos a l'any, és bastant
camaleònica. I, per acabar amb els exemples, vegem el que em sembla
conceptualment més cridaner: la contrareforma laboral del PP (la del 2012) va
instaurar una modalitat contractual anomenada "contracte indefinit per a
emprenedors", que poden emprar les empreses de fins a 50 persones de
plantilla, és a dir, la majoria de les que hi ha a les Illes Balears. A més de
les bonificacions a la Seguretat Social i els incentius fiscals, aquest
contracte té la peculiaritat de tenir un període de prova d'un any, durant el
qual l'acomiadament és absolutament lliure i gratuït. Torna-m'hi torna-hi amb
el camaleonisme: parlar de contracte indefinit, amb acomiadament lliure i
gratuït és un oxímoron! Idò el nombre d'aquests contractes no ha deixat de
créixer. Concretament, a les Illes Balears ha tingut l'evolució que indica el
gràfic que acompanya aquest article, és a dir un creixement des del 2012 fins a
l'any passat d'un 1.179%, i d'un 237% durant els anys d'aquesta legislatura.
Tot plegat indica que,
potser, no convé bravejar massa de
millora substancial pel que fa a ocupació indefinida. Encara que només sigui
per empatia envers la gent que sofreix la precarietat laboral realment
existent.
