Proletaritzats i proletaritzades per la turistificació, uniu-vos i canviem el rumb!

Publicat originalment a dBalears (21-07-2024)

Escric aquestes ratlles a tocar del sus de la manifestació convocada per la plataforma #MenysTurismeMésVida, sota la consigna de #CanviemElRumb #PosemLímitsAlTurisme. Ja s'ha dit gairebé tot sobre els polièdrics malestars acumulats durant anys i panys que justifiquen la convocatòria i que fan urgent un canvi de rumb. No és gens arriscat fer un pronòstic: La manifestació d'avui a Palma -en una expressió que no m'agrada gens- marcarà un abans i un després. Serà una manifestació històrica. Ho serà, de segur, pel que fa al nombre de persones mobilitzades -serem moltes!-, i des d'un punt de vista de qualitat democràtica. No és fàcil mobilitzar massivament en un règim de "turismecràcia".

Ara bé, no em puc estar d'esmentar que aquest canvi de rumb ha de servir, també, per fer de Mallorca -i del conjunt de les Illes Balears i Pitiüses- unes societats més democràtiques i amb més impuls igualitari.

Una de les característiques de les societats turistificades, és a dir, les què, a conseqüència d'un desmesurat creixement, en la lògica del capital, de les activitats turístiques, subordinen la qüestió econòmica i social a la reproducció turística i menyspreen altres necessitats de la societat i altres usos dels béns del comú, són els dèficits democràtics. Pot ser que els més importants, no els únics, siguin la mercantilització del dret a la ciutat i a un habitatge digne, entre d'altres; el qüestionament de la participació real de la ciutadania ("de turisme en parlen i debaten només els qui en saben"); l'objecció sempre present al conflicte i a l'exercici de la protesta ("no molestin als turistes amb manifestacions", "no espantin els mercats emissors amb vagues")...; l'ocultació de les precarietats vitals, la descohesió social i l'escreix de desigualtat que provoca la turistificació. Tanta sort de la denúncia fundacional de Las Kellys, del sindicalisme, del nostrat ecologisme representat pel GOB que mai no ha faltat a cap batalla contrahegemònica a la turistificació, i del pensament crític envers el fenomen turístic, que han donat un poc llum a la foscor imposada per les elits.

Vet aquí un exemple sobre ocultació: La Comissió d'Afers Socials i Drets Humans del Parlament de les Illes Balears va aprovar, l'abril de 2018, la Proposició No de Llei 17255/17 en la que, en allò que aquí interessa, s'instava al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES IB) a realitzar un estudi sobre la realitat present i la dinàmica de reproducció de la pobresa a les Illes Balears. Gairebé fa un any que aquest informe es va entregar al CES, però continua inèdit, millor dit, s'oculta.

El cas és que l'autor de l'esmentat informe també és un dels coautors del llibre intitulat "En defensa de la renta básica. Por qué es justa y cómo se financia". Aquest llibre introdueix una nova -i estadísticament molt robusta- font de dades per analitzar les dinàmiques de la renda, la seva distribució i les desigualtats realment existents. Són les microdades fiscals del "Panel de Hogares" que elaboren l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i l’Institut d'Estudis Fiscals (IEF). No us cansaré amb dades. Només una: Les Illes Balears són, amb les dades del "Panel de Hogares", la tercera comunitat autònoma espanyola, després de Madrid i Islas Canarias, més desigual.

No acostum a esmentar dades d'estudis no publicats oficialment i que, per tant, el lector o la lectura no pot comprovar. Malauradament, és el cas de l'informe que dorm, en el CES IB, el somni dels justos sense veure la llum. Però les dinàmiques del tot-turisme, analitzades amb aquesta nova font d'informació, no són d'una distribució justa de la renda i la riquesa generada ni d'una tendència igualitària. Ans al contrari, la majoria social mal viu del turisme. De fet, els tan esmentats, abans de la darrera embranzida turistificadora, ascensors socials romanen aturats. Això dels ascensors socials ascendents gràcies al turisme era -inclús abans de l'actual llarga crisi de l'habitatge- un mite ideològic. Del que, per cert, ja no se’n parla, Però això són figues d'un altre paner.

Aviat farà cent cinquanta anys que un dels barbuts del "Proletaris del món, uniu-vos!" -un tal F. Engels- va escriure: "... hem sotmès a les forces de la naturalesa, posant-les al servei de l'home; gràcies a això hem augmentat incommensurablement la producció [...]. Però, quines han estat les conseqüències d'aquest acreixement de la producció? L'augment del treball esgotador, una misèria creixent de les masses o un crac immens cada deu anys" (Introducció a la dialèctica de la naturalesa).

Si, fa no fa, és allò que ens ha passat amb els últims booms turístics. S'escau, idò, clamar: proletaritzats i proletaritzades per la turistificació, uniu-vos i canviem el rumb!

 

Protestar per poder protestar

Publicat originalment a dBalears (14-07-2024)

El cas Tsunami ha estat arxivat. Tot i que, amb la capacitat creativa d'inventar delictes i de prevaricar de la cúpula judicial espanyola mai se sap del cert, sembla que l'arxivament és definitiu. Tant se val que el motiu hagi estat un error en la instrucció. El fet a celebrar és que els independentistes catalans exiliats a Suïssa s'han alliberat d'una terriblement falsa acusació de terrorisme i ja són a casa. Tsunami Democràtic va ser un magnífic moviment de protesta pacífica contra una sentència injusta. En aquest cas, l'acusació de terrorisme s'ha d'associar inevitablement a la rebel·lió judicial contra la Llei d'Amnistia, però convé recordar que, sense l'ampliació dels contorns del delicte de terrorisme aprovada per PP i PSOE el 2015, hauria sigut més difícil aquesta barbaritat. Tampoc es pot oblidar que va haver-hi un cert abonament amb, per exemple, aquelles declaracions del ministre Marlaska: "La violencia en Catalunya ha sido de mayor impacto que en el País Vasco". D'aquella pols ha vingut aquest fang.

Ara bé, criminalitzar l'exercici del dret de protesta és, malauradament, molt habitual amb la Llei Mordassa de 2015 que encara ara fa estralls. Posem per cas el patiment dels joves d'Altsasu, dels sis antifeixistes de Saragossa, o la infinitat de multes que s'han imposat a ecologistes, sindicalistes, i activistes d’altres moviments socials, de solidaritat internacional o protestataris. D'ençà que entrà en vigor la Llei Mordassa fins a desembre de 2022 s'ha recaptat, segons les dades del ministeri d'Interior, un total d'1.114.639 d'euros en multes per protestes pacífiques.

Tot plegat és una estratègia per apaivagar les resistències i dissidències. Una estratègia estesa arreu d'Europa. Coincidint amb l'arxivament del cas Tsunami Democràtic, Amnistia Internacional (IA) ha publicat un informe (Under Protected and Over Restricted: The state of the right to protest in 21 European countries) que ho documentà amb tots els ets i uts. Catrinel Motoc, encarregada de campanyes sènior de l'Oficina Regional per a Europa d'Amnistia Internacional, manifesta que "la protesta ha de ser facilitada i no silenciada, i la repressiva xarxa de lleis promulgades ha de ser reformada perquè aquestes s'ajustin a les obligacions internacionals en matèria de drets humans". Però el vent bufa en sentit contrari:  El tiroteig durant un míting de Trump a Pensilvània, que l’ha deixat  ferit lleu, és un impuls a un autoritarisme mundial. El món sembla encaminar-se a una desdemocratització brutal.     

Arribats a aquest punt em permetran una anècdota: Dimecres passat, a la protesta contra el lloguer turístic va haver-hi algunes "identificacions" de les persones que protestàvem davant l'edifici on és de domini públic que es practica una activitat turística il·legal. L'explicació de la Policia Nacional per fer aquestes identificacions va ser "No podéis impedir el paso a una propiedad privada". És a dir, primer la defensa de l'ús de la propietat privada -sigui aquest ús legal o il·legal- i molt subsidiàriament el dret a la protesta ciutadana.

Fa temps que David Harvey ens ho adverteix: "vivim en un món on la propietat privada i el marge de benefici passa per sobre de qualsevol altre dret humà". El dret de protesta està tan en disputa que haurem de continuar protestant per construir un altre món on tinguem, de debò, dret a protestar.

 

UIB: “Prohibido entrar con perros”

Publicat originalment a dBalears (07-07-2024)

Amb una certa regularitat particip a la tertúlia "Taula d'anàlisi", dels dimarts  a Ona Mediterrània. No fa massa temps, en un d'aquests diàlegs radiofònics que, per cert, aquell dia compartia amb dues persones que han sigut docents i investigadores de la UIB, vaig opinar que, en el context de males notícies que comentàvem (atacs al català i al territori, bel·licisme, avanç de les extremes dretes, genocidi de Gaza, guerra d'Ucraïna, efectes de la turistificació, etc.), ho pagava molt posar en relleu les bones notícies que, amb certa freqüència, informaven dels resultats de grups de recerca, de la transferència d'aquests resultats a la societat, i, fins i tot, del retorn econòmic a les arques de la UIB d'algunes d'aquestes recerques patentades. No tinc cap problema per mantenir aquest "chapeau!" per a el  personal docent i investigador de la nostra universitat pública, ans al contrari. Ara bé, pel que fa a l'equip rectoral encapçalat pel Dr. Jaume Carot, malauradament, no podria dir lo mateix.

El desallotjament dels membres de l'Acampada per Palestina, l'entrada al campus de la policia, les explicacions donades... deixaren al Rectorat de la UIB com un equip de govern que no condemnà a les clares el bestial i evident genocidi de Gaza. Mala peça al teler haver d'arrossegar a aquest llegat històric.

No obstant això, l'objectiu principal d'aquestes ratlles és comentar un acord del Consell de Direcció de la UIB, publicat al Full Oficial el divendres 21 de juny, "pel qual s'aprova la normativa sobre les condicions d'accés amb animals als edificis de la Universitat de les Illes Balears". Pot semblar una qüestió de poca importància, però la decisió de convertir la UIB en un espai públic vetat a les mascotes té substància suficient com per a fer-hi un comentari.

En lloc d'apuntar-se a la modernitat; en compte de manifestar empatia amb les tendències animalistes, és a dir, de les idees que propugnen la defensa dels drets dels animals i estan en contra de la seva explotació i maltractament; en bescanvi d'apuntar-se al, encara minoritari, però creixent, moviment d'espais i establiments "pet friendly", la UIB tria el caspós "prohibida la entrada con perros". És una llàstima que no s'hagi optat per la innovació en la forma de relacionar-nos amb els animals de companyia. Ben segur que, amb el pas dels temps, se'ls farà costerut a les persones responsables d'aquesta decisió explicar-la i justificar-la.

Parlant d'explicacions i justificacions arribem al bessó de l'assumpte: A l'exposició de motius de l'Acord Executiu s'afirma: "En el cas dels centres de la UIB, es considera que l'accés d'animals de companyia als edificis podria comportar riscs, tant higiènics i sanitaris com de seguretat per integrar-los. Això, unit a la necessitat de garantir una prestació de qualitat del servei públic de l'educació superior i els drets de tot el personal que presta els seus serveis a la UIB, aconsella limitar-hi la presència d'aquests animals de companyia". Podria comportar riscs? O no! La màxima institució pública de recerca hauria de prendre les decisions sustentades en evidències científiques i no en suposicions. Quines són les evidències que l'entrada de mascotes devalua la qualitat dels serveis? Sens dubte s'han de garantir els drets del personal que presta els seus serveis a la UIB. Però, què no es respecten els drets del personal dels establiments i edificis públics i privats "pet friendly"? La institució universitària s'ha de limitar a la defensa dels drets corporatius o dels drets de tothom?

Tot plegat fa pudor de cinofòbia. I el missatge a la societat és de reforçament de les tendències immobilistes i cinofòbiques. En fi, cal revocar aquesta desencertada decisió. Ens posem les piles, moviment animalista?