Un vaguista del 29 de setembre a PalmaDe sobte l'estratègia dels sindicalisme confederal espanyol ha canviat. De la que semblava convocatòria imminent de Vaga General s'ha passat a la negociació d'un pacte global. En lloc de combatre l'austeritat neoliberal i la dictadura dels mercat, sembla que es pretén suavitzar la primera i ablanir la segona...
Potser sigui millor un acord equilibrat de reforma de les pensions que un bon conflicte social per aquesta matèria. El manteniment del co-govern del sistema públic de pensions bé paga la pena intentar l'acord. També crec que més val un desenvolupament pactat de la reforma laboral que un empitjorament permanent de les condicions de treball. No hi ha dubta que hi ha possibilitats certes per un acord en Polítiques Actives d'Ocupació I, sobre tot, crec que la clau de tot aquest procés és la Negociació Col•lectiva. És fonamental que s'imposi la racionalitat i no la turbo flexibilitat del Banc d'Espanya que deixaria al sindicalisme "cautivo i desarmado".
Sé molt bé que en els processos de negociació es precisen espais de discreció, però el canvi ha estat tan radical que és plausible demanar-se sobre els objectius que persegueixen les organitzacions sindicals en aquest nou escenari. Per tant, convé que existeixi una informació i explicació transparent. Si al final aquest pacte global es materialitza hauria de poder ser celebrat per tothom. És clar que això dependrà dels continguts i que es pugui presentar com a resultat de la Vaga General del 29 de setembre passat.
De moment, s'ha de explicar !
FOTO: RafelBorràs, setembre, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada