AMB EL SOIB A EDUCACIÓ, TORNA EL PPO

Crec, sincerament, que la decisió del Govern Bauzá de fer que el SOIB (Servei d’Ocupació de les Illes Balears) depengui de la Conselleria d’Educació i Cultura és molt coherent amb la política laboral i d’ocupació del PP. Del que es tracta és de no fer cap política activa d’ocupació que no siguin cursets d’ensinistrament de la ma d’obra. Aquesta dreta que ens governa no vol saber res de la dimensió integral de les polítiques públiques d’ocupació impulsada des de la UE a traves de la tan anomenada “Estratègia de Lisboa”.
Les Polítiques Actives d’Ocupació són qualque cosa més polièdrica que únicament les polítiques de formació, tot i que aquestes siguin molt importants. No debades fa alguns anys tothom (menys la dreta que ens governa, és clar) implementa “Estratègies d’’Ocupació” concretades en Plans concrets i temporals. Malgrat la crisi, o tal vegada esperonejats pels efectes en els mercats laborals, els criteris europeus i del Regne d’Espanya són cada vegada més clars en el sentit que calen establir catàlegs de serveis a la ciutadania (persones i empreses) per poder fer front a la situació d’atur amb itineraris el més personalitzats i individualitzats possibles.
En aquest sentit hi ha aspectes legals que, al meu entendre, el SOIB no pot, depengui de la conselleria que sigui, eludir. En posaré només un exemple: Reial decret-llei 3/2011, de 18 de febrer, de mesures urgents per a la millora de l'ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d'ocupació estableix la garantia, per a totes les persones aturades i ocupades i per a totes les empreses de l’Estat espanyol, d’uns continguts mínims de tots els serveis públics d’ocupació. També estableix quins són els àmbits d’actuació que van des de les accions de formació, fins a les de foment de la igualtat d’oportunitats passant per les d’autoocupació i creació d’empreses o les de foment de la mobilitat geogràfica i sectorial.

És evident que el SOIB hauria de seguir a l'àmbit de les polítiques de treball i, una altra cosa, és la més que convenient necessitat d’una bona coordinació amb la Conselleria competent en matèria d’educació. Fer-lo dependre de qualsevol altre àmbit dintre del organigrama del Govern és tornar als temps del PPO.

Però sabeu, o us en recordeu, què era això del PPO? És l’acrònim del programa de Promoción Profesional Obrera creat a les acaballes del franquisme i que funcionà fins ben avançada la transició democràtica. Els cursets del PPO –amb formación del espíritu nacional inclosa- era l’única seudo Política Activa d’Ocupació d’aquella època

Foto: Carnet professional del Sindicat Feixista