LA CRISI MODIFICA LA POBLACIÓ ACTIVA?

Segons la definició de l'Institut Nacional d’Estadística (INE) la població activa són “les persones de 16 o més anys que, durant la setmana de referència (l'anterior a aquella en què es realitza l'entrevista), subministren mà d'obra per a la producció de béns i serveis o estan disponibles i en condicions d'incorporar-se a aquesta producció”. Amb unes paraules es podria dir que són totes les persones que fan feina o que en volen fer. Les persones ocupades són les primeres i les segones són la població aturada.

Normalment, cada vegada que es fan públics els resultats trimestrals de l’EPA, es comenten molt les variacions d’aquest dos darrers grups de població i, malauradament, es parla menys de la població activa. En la meva opinió és clau observar-la per fer un diagnòstic correcte de la situació del mercat laboral i del tarannà social de la nostra societat. Una població activa baixa no és mai una bona cosa ja que pot ser un símptoma d’atonia socieconòmica i una de massa alta pot ser conseqüència d’una activitat econòmica encalentida i poc sostenible. D’aquests darrer episodis, coincidents amb els booms de la construcció, n’ hem tingut abastament a les Illes Balears.

Ara, desprès de quasi quatre anys de l'inici de la crisi, la taxa d’activitat (percentatge entre la població econòmicament activa i la població total) és pràcticament la mateixa: 65,41 el segon trimestre de 2007 i 65,75 el mateix trimestre de 2011. Però s’han produït canvis a la seva composició interna que convé tenir molt en compte. Seguint amb la comparació dels segons trimestres de 2007 i 2011, observarem a tall de exemples: Que s’ha disminuït la diferencia entre la taxa masculina i la femenina passant d’un diferencial de 18.01 punts a un de 12.35. La taxa d’actius estrangers de països no UE ha tingut un lleuger augment i ha passat del 78,47 al 79,90. Baixa la taxa d’activitat de les persones amb formació superior sense doctorat que varia del 25,80 de 2007 a un 23,30 de enguany. I, per acabar, hi ha una baixada de quasi sis punts de la taxa d’activitat del grup de edat de 16 a 19 anys i una d’un poc més de nou en el grup d’edats compreses entre els 25 i 34 anys.

Que pot significar tot això? La meva hipòtesis és la següent: La incorporació de la dona a la població activa és més intensa perquè l’home ja no és l’únic o principal sustentador de la llar. El col•lectiu d’estrangers procedents de països que no pertanyen e la UE està molt afectat per la crisi però, en termes relatius, la taxa d’activitat no és afectada per processos de retorn a aquests països d’origen o per dinàmiques de mobilitat dintre del Regne d’Espanya. La població activa balear pateix les conseqüències del baix nombre de persones amb títol universitari que proporciona un sistema educatiu amb un intens abandó escolar i un considerable fracàs educatiu. La crisi del mercat laboral ha frenat la incorporació primerenca al treball i probablement es suavitza el fenomen de l'abandó del sistema educatiu. La baixa de la taxa d’activitat del grup d’edat de 25 a 34 anys, s’ha d’associar més a causes demogràfiques que a dinàmiques del mercat de treball.

Convindria implementar polítiques públiques i privades per intensificar les tendències positives i minimitzar les negatives. Però amb les polítiques d’austeritat neo-intervencionistes (a favor dels poderosos) és “somiar truites”.

Una altra foto de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)