Aquests primers dies de vacances m’ha tocat ordenar papers (segur que ara si que els hauré perdut del tot!). La qüestió és que he trobat el text, editat per l’Ajuntament de Pollença, del Pregó de les Festes de la Patrona de any 1987 que llegí Xesca Ensenyat.
Na Xesca acabà la seva tasca de pregonera amb les següents paraules:
“I d’aquesta manera o d’una altra, no sabem ben bé de quina perquè una onada de paraules a vegades contradictòries com les ones de la mar que se tragueren tota aquesta mosisma que venia a escurar-nos el rebost i a ensenyar-nos a dir jamalají jamalajà ens envesteix i ens abruma, però sembla que en Joan Mas va pegar un crit en la nostra llengua, va pronunciar un parell de paraules que ara no farien el mateix efecte perquè n’hi hauria més de la mitat que dirien jozú mi arma que no me entero, va pegar aquest crit i tothom el va entendre i no hi va haver ningú que no comparegués a banyar-se d’aquesta mar salada com la tinta que escriu la història dels pobles que demà han de viure un interminable episodi de felicitat”
La Xesca era una brusquera molt sàvia. Ara més que mai, la tropa pepera no podrà amb la nostra voluntat de resistència i felicitat. De xotets de corda, res de res, Això serà només una maltempsada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada