Atur de llarga durada: desigualtat insostenible

Article publicat avui a Diario de Mallorca

Els efectes de la crisi a Balears -i a la resta del Món- són diversos en qualssevol dels àmbits que es vulguin analitzar. Probablement hi haurà poques coses que es mantinguin igual una vegada passi el terratrèmol financer, econòmic i social que patim des de fa més de tres anys. En aquest sentit cal recordar que les societats occidentals que començaren el segle XXI amb uns nivells de benestar acceptables ho feren sobre la base d´uns mercats laborals més o menys flexibles, amb molta o poca flexi-seguretat, amb major o menor pau social entre els factors capital-treball però que, en qualsevol cas, garantien suficient inclusivitat social per consolidar i ampliar la classe mitjana. És a dir els anomenats mercats de treballs –amb tots els seus complexes mecanismes, com ara, negociació col•lectiva, seguretat social, formes de contractació i d´acomiadament, etc.- han estat una de les garanties d´aquella creença segons la qual qualsevol generació futura havia de viure millor que la precedent.

És cert que el concepte de "viure millor" s´ha modificat amb el canvi de segle, però així i tot la qüestió és saber si després de la crisi viurem millor o pitjor, amb més o menys disponibilitat econòmica o, dit amb unes altres paraules, quins són els efectes de la crisi que poden significar canvis estructurals a allò que fins ara hem conegut com a cohesió social? Per contestar amb alguns tasts a aquesta apassionant pregunta, amb el número 3 de la nostra publicació temes socioeconòmics, a la Fundació Gadeso (www.gadeso.org), hem iniciat una sèrie d´aproximacions als efectes de la crisi a Balears i ho hem fet tractant el tema de l´atur de llarga durada.

L´atur de llarga durada és el que pateixen les persones majors de vint-i-cinc anys que durant un any o més estan en situació d´atur, i les menors d´aquesta edat que estan en aquesta situació durant un període de més de sis mesos. Tenint en compte que aquests períodes de dotze, sis o més mesos en atur ho és de forma ininterrompuda i que per ser considerat des del punt de vista administratiu persona aturada registrada s´han de complir tot un seguit de requisits, com és ara, no haver participat en cap curs de formació o altre programa de Polítiques Actives d´Ocupació, podem afirmar que aquestes persones són víctimes d´un doble fracàs social: manca de feina i manca d´oportunitats de millora d´ocupabilitat. Aquesta doble fallada em sembla particularment preocupant per les dinàmiques de desigualtat que s´introdueix als mercats laborals que la pateixen.
Una vegada descrit el plantejament general que ens ha impulsat a fixar l´atenció de la Fundació Gadeso en aquesta problemàtica i abans d´entrar a l`anàlisi de les dades, convé fer una consideració metodològica per explicar perquè utilitzem per fer aquesta anàlisi el període que s´inicià al juny de 2007. L´explicació és, al meu entendre, molt senzilla: juny és un dels mesos menys "estacionalitzats", l´ any 2007 –tot i que ja s´observaven símptomes del que venia després- és el darrer any purament sense crisi i, a més a més, el període de quaranta vuit mesos ens permet tenir una perspectiva suficientment ampla.

Quines són, idò, les xifres més rellevants de Balears? L´atur de llarga durada augmenta un 265% des del juny de 2007 al juny de 2011 (275% a Mallorca, 337% a Menorca, 307% a Eivissa i s´observa un lleuger descens de tres persones a Formentera), just abans del començament de la crisi hi havia 6.443 persones en atur de llarga durada, mentre que aquest mes de juny ja són 23.543. Si el que fèiem era observar aquest indicador en termes de taxa, és a dir, la proporció de persones aturades de llarga durada sobre el total de l´atur registrat, es constata que inicialment l´augment de l´atur condiciona a la baixa la taxa del de llarga durada, però en els darrers anys s´incrementa considerablement dita taxa que és del 23,24%, 19.92%, 19,13%, 30%, 38% i 32,93% en el mes de juny dels anys 2007 a 2011 respectivament.

Des de un punt de vista més analític són també rellevants les següents informacions: el perfil de persona en atur de llarga durada que més creix és el que es correspon amb una major de 44 anys amb estudis primaris. L´atur de llarga durada creix més de vint punts entre les persones nouvingudes de països que no pertanyen a la UE i la distribució per gènere té una clara tendència cap a la paritat. Pel que fa a les dades sectorials es pot dir que el de serveis és el sector econòmic amb més creixement d´atur de llarga durada, però el sector de la construcció és de major intensitat perquè és el que té major llarga durada. Aquesta és, en poques paraules, la magnitud del problema.

Una problemàtica a la que, en la nostra opinió, s´hi ha de fer front tenint en consideració les peculiaritats del nostre model productiu i del mercat de treball que tenim. Els àmbits d´actuació urgents són clars: per una banda, les polítiques actives d´ocupació entorn al proper Pla d´Ocupació de les Illes Balears i per l´altra la implantació de polítiques consensuades i participades contra la pobresa i l´exclusió social. Totes les institucions públiques i privades haurien de tenir en compte que, al manco fins fa pocs temps, els informes de les institucions internacional, entre elles la OCDE, ens indicaven que les economies més sostenibles i els mercats de treball més fluïts i dinàmics corresponen als sistemes socials més igualitaris.

Rafael Borràs Ensenyat

Coordinador de programes de Fundació Gadeso