Es digui el que es digui sobre el paper jugat per Rubalcaba en la concreció del pacte PSOE-PP, els aspectes tècnics de la reforma constitucional tenen una irrellevància absoluta. És igual que el text parli de “dèficit estructural” o de “dèficit cíclic”, és indiferent que l’article 135 de la nova Constitució (ara la podrem anomenar-la del Dissens) inclogui o no ho faci un percentatge concret de dèficit públic constitucionalment permès. El problema no és de lletra petita. L’assumpte va de paraules majors: el PSOE-PP han pactat que l’únic paradigma social constitucionalment plausible és el de la dreta. Aquesta és la primera derrota democràtica.
El Moviment del 15-M ha posat de manifest les gravíssimes mancances formals de la democràcia representativa. Ara, a més de redundar en aquestes falles formals, com ara l’absència de referèndum per aprovar aquesta antidemocràtica reforma, s’hi afegeix un aspecte de fons, de contingut: Determinats programes polítics gens extremats (senzillament socialdemòcrates de debò) podran ser considerats inconstitucionals. Posaré un exemple: La política del Govern de Zapatero en matèria de prestacions de desocupació no es podrà mantenir a partir de l’any 2020. Si la crisi es perllonga -o hi ha una altre episodi de fallida econòmica- sempre serà més barat (i constitucional) reforçar els mecanismes d’ordre i repressió que no les polítiques socials i de cohesió. La segona derrota democràtica és molt evident .
La tercera derrota democràtica és la eliminació de facto de l’autonomia real dels pobles i nacions que avui conformen l’estat Espanyol. Els parlaments autonòmics seran molt menys sobirans per decidir democràticament la política pressupostaria segons la decisió majoritària de la ciutadania. No sigui cosa que en algun indret de l’estat els ciutadans i ciutadanes votin malament.
Democràcia Real Ja: Una altra constitució!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada