Canviem les prioritats: rescatem també a les persones

Article publicat avui a Diario de Mallorca

Tinc la impressió de que, a mesura que la crisi es prolonga en el temps, els seus efectes a l’àmbit sociolaboral inicialment diagnosticats, com ara l’atur laboral i el decreixement de la demografia empresarial, no només s’agreugen en grandària i intensitat si no que, alhora, també es transformen. De la lectura dels vuit números de la publicació digital Panorama sociolaboral Gadeso hom pot arribar a la conclusió de que hi ha una mena de mutació dels problemes que complica, certament, trobar-hi solucions.

 
Cal recordar que a mitjans de l’any 2009 hi havia una certa coincidència en el sentit de que s’havia de aprofitar la crisi per fer algunes modificacions a un model de creixement sustentat casi exclusivament en el totxo i en el turisme massivament estacionalitzat, que era possible —i desitjable— sortir-ne amb més fortaleses en capital social i humà, i que el valor de la sostenibilitat ecològica havia de ser alguna cosa més que un eslògan propagandístic.
Idò ara , a principis de 2012, la situació ha evolucionat de tal manera que, des de la Fundació Gadeso, ens veiem en la tessitura de proposar "canviar les prioritats polítiques i econòmiques, per posar a les persones en el centre del debat polític, i implementar polítiques avaluables en funció de la cohesió social que generen i no només pel dèficit que redueixen".

Sense resoldre la crisi financera, ens endinsàrem en la crisi d’ocupació laboral i, convivint amb les dues crisis precedents, esclatà la crisi del deute. Ara sembla que l’única prioritat és combatre els desficis públics i resoldre els problemes d’un sistema financer que ha fet fallida, entre altres coses, per la cobdícia infinita dels seus gestors i l’absència de control del regulador de torn. Evidentment, els dèficits públics s’han de reduir —el problema és com i en quant de temps—; òbviament els problemes dels bancs s’han d´ arreglar — una vegada aprovar el rescat bancari, la discussió està en si hi ha un mínim d’equitat amb els recursos públics emprats i, per tant, si hi ha d’haver responsabilitats polítiques i penals o si és convenient una banca publica d’una certa dimensió—. Reduir els dèficits de les administracions i garantir un sistema financer solvent i no especulatiu es pot fer sense crear altres dèficits com el social i el laboral, i sense crear altres disfuncions al sistema econòmic, com ara, un creixement inassumible d’externalitats ecològiques o un exagerat consum de territori. És per això que cal un canvi a les prioritats, un canvi que passa per incorporar a les persones —no cal excloure els altres dos assumptes— a les agendes polítiques i econòmiques.

Al número 8 de Panorama sociolaboral Gadeso (www.gadeso.org) plantegem aquesta necessitat de canvi desprès de fer una atenta lectura del que s’ha publicat sobre el mercat laboral especialment de les Illes Balears, encara que no exclusivament, en el darrer mesos. Hi trobareu tot un seguit d’informes dels quals es poden sintetitzar algunes idees: 1.- Es reafirmen les males previsions en matèria d’ocupació que fan els organismes internacionals i que són cada vegada més aplicables a Balears, amb l’únic tret esperançador d’una temporada turística que, de forma estacional, pugui generar ocupació. 2. Les polítiques exclusivament d’austeritat i de retallades no donen resultats per reactivar l’activitat econòmica i generar i mantenir activitat laboral. 3.- A pesar de les perspectives moderades de beneficis en el sector d’allotjaments, el nostre mercat laboral conserva una certa capacitat d’atracció d’ofertes laborals d’altres CC AA en aquest sector. Per contra, no sembla que la activitat hotelera absorbeixi l’atur crònic de sectors com ara el de la construcció o de la indústria associada a ella. Tal vegada per aprofitar les escasses oportunitats de reduir l’atur, ha arribat l’hora de fer polítiques d’ocupació i de Formació molt ajustades a les necessitats empresarials, ja que sembla que la capacitat d’atracció d’ofertes laborals d’altres CC AA en el sector d’hostaleria està associada a mancances formatives o competencials de els personers aturades registrades a les Illes Balears.

Per acabar una doble reflexió que està molt present al darrer número de Panorama Sociolaboral Gadeso: En els propers anys es poden registrar creixements del nombre de turistes i de beneficis, amb modests creixements d’ocupació, i això, a una comunitat especialitzada en turisme, és cabdal tenir-ho en compte, i més si tenim present que cada vegada són més nombrosos els treballs empírics que indiquen que ja no basten creixements del 3% perquè l’atur baixi. Alguns, molt seriosos, creuen que és precisen taxes del 3,5%-4% de creixement del PIB perquè la recuperació econòmica es noti en millores en l’ocupació.

La pregunta és: podem tornar a posar tots els ous en el mateix paner, com sembla que es vol fer amb les noves lleis de Turisme i la  d´Ordenació Urbanística ? I mentrestant, qui pensa en les persones i en la cohesió social? Quan i com rescatam a les persones i a les famílies que pateixen els pitjors efectes de la crisi?

Rafael Borràs Ensenyat. Coordinador de programes de Fundació Gadeso