Només aterrar a l'aeroport
internacional de Reykjavik m’adono que el viatge serà quelcom especial. He
llegit tantes coses d’aquesta illa que, de sobte, les dimensions físiques, la
densitat poblacional, el ritme vital de les islandeses i els islandesos,
s’imposa a tot allò que havia previst. Què més dóna si acabo d’arribar a un país
de referència en qüestions d’igualtat de gènere. Allò important és que es
respira una veritable atmosfera de llibertat i igualtat. Sorprèn un poc que,
només arribar, t’assabentin que tot es pot pagar amb targeta.
Serà que encara hi ha ressaca del crack financer de 2008 i prefereixen que no
circulin dines en efectiu? No ho sembla, el millor hot dog que he
menjant en la meva vida, s’ha pogut pagar sempre amb plàstic...
Les primeres hores no se’m va
del cap que aquesta gent, desprès de l'estafa financera del 2008, ha reescrit
la seva constitució i han jutjat als seus governats. Quan m’anava oblidant, em
vaig topar amb el monument commemoratiu de les
protestes per l'estafa bancària, que han instal·lat davant el Parlament. Al
monument hi han reproduït el text del article 35 de la Declaració dels Drets de
l’Home i del Ciutadà que diu: “Quan el govern viola els drets del poble, la
insurrecció és per al poble, i per a cada porció del poble, el més sagrat dels
seus drets i el més indispensable dels seus deures”. Però quan deixo enrere
Reykjavik, tot el que havia llegit (sobre refeminització de l'economia, la presència
dels ecologistes al govern...) s’esvaeix. La immersió en la naturalesa
és total!
Començàrem a voltar pel que
anomenen cercle d’or (cascada Gullfoss, els geysers de Geysir, el parc de Pingvellir...);
seguirem pel volcà Grábrók, el riu Jokulsa (el meu primer ràfting). Desprès de
dormir a Akureyri enfilarem a veure més craters, camps de lava, pous de fang
que bull, llacs, més cascades... Una curta aturada a Dimmuborgir per
fotografiar les infinites formes de monstres que fan les muntanyes de lava. L'arribada
a Husavik premonitòria d’un gran dia: Les balenes han estat generoses i s’han
deixat veure en moltes ocasions i molt a prop (esper no haver-les incomodat).
Desprès de passar per Dettifoss i dormir a un molt interessant hotel dintre
d’un... bosc! (sembrat artificialment, és clar) arriben al glaciar Vatnajökull
i, al dia següent ens toca un plat fort: Jökulsárlón (una llacuna amb icebergs)
és una meravella, un poc turistitzada però val la pena. Desprès de seguir
voltant per Reynisfjara per a saludar als “frailecillos” atlàntics ens endinsem
a la vall de Posmark. Paisatges inhòspits i moltes de restes de cendres d’aquell
volcà que provocà el caos aeri de l’any 2010.
Abans de tornar a Reykjavik,
hem de fer de guiris i anem a la “llacuna blava”. El bany a les aigües
tèrmiques resulta ser molt més plaent que el previst. I... ja tornem a ser a la
capital d’Islàndia. Per desfruitar-la cal passejar-la a poc a poc, si és
possible dormir a l’Hotel Marina, menjar alguna cosa al restaurant Saegrifinn o
al Icelandic Fish and chips (un fish and chip força original). O... senzillament
fer fotos i menjar regalèssia amb xocolata.
Foto:R.Borràs (agost) 2012)
La escultura de Jón Gunnar Árnarson, Klapparstígu , un vaixell víking convertit en un dels símbols actuals de
la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada