L’austeritat mal entesa, només provoca patiment

Aquí teniu un article que avui publica el Diario de Mallorca

 

La societat comença a percebre amb força que “això no és una crisi, és una estafa” és qualque cosa més que un ximple eslògan de les manifestacions. No ens hauria de sorprendre aquesta presa de consciencia social envers al cercle viciós que estan provocant els plans de reducció accelerada dels dèficits públics com a poció màgica anticrisi. A una crisi bàsicament provocada per la desregularització dels mercats se li fa front amb manco regulacions i més privatitzacions dels bens tangibles i intangibles públics. La història ens ha ensenyat que si es vol revertir un cicle recessiu cal un estirabot de despesa publica, però les elits han decidit imposar el dogma de la reducció del deficit i aplicar una mal entesa austeritat creant un autèntic cercle viciós: amb més austeritat hi ha més atur, amb més atur hi ha més recessió, i amb més recessió hi ha més atur i així ad infinitum . No és estrany, idò, que bona part de la ciutadania es senti estafada al percebre que, més enllà de les retallades, als governants sembla no importar-los les privacions i patiments de la gent. Actuen com si el l’únic que els importés fos salvaguardar les gran empreses, els bancs, les grans fortunes...

D’aquesta dinàmica és del que parla el número 10 de Panorama Sociolaboral GADESO que s’acaba de publica i que teniu disponible a www.gadeso.org . Aquesta publicació digital conté una lectura comentada dels informes i estudis sobre el mercat laboral amb especial atenció a tot allò publicat que fa referència a les Illes Balears. Desprès de repassat allò que han dit organismes oficials, entitats privades, agents socials i el món acadèmic és pot afirmar que no s’albiren millores quantitatives ni qualitatives del mercat laboral illenc. Davant unes previsions dels organismes internacionals i nacionals pessimistes, ningú és capaç de donar una contestació, ni tan sols aproximativa, a una pregunta molt pertinent: fins a on arribarà la taxa d’atur?

Val a dir que no es pot al·legar sorpresa per l’estat atònit dels mercats de treball. Hi ha hagut advertències més que sobrades del que passaria amb el dogma de l’austeritat. A tall de exemple podem citar un informe del mes de juliol passat de l’Institut Internacional d’Estudis Laborals de l’ OIT, que advertia de que per afrontar l’actual crisi calen “plans fiscals realistes de suport a la creació de llocs de treball al mateix temps que es compleixen els objectius de dèficit a mitjà termini”. Però la pràctica política molt poc té a veure amb l’anàlisi real de la situació. Vivim una mena de retorn a l’època de la pre-il·lustració i la ciència econòmica i social és substituïda pel dogma.

Aquesta dinàmica dogmàtica de control del dèficit públic té conseqüències especialment desastroses a un mercat laboral regional fràgil (per la seva insularitat i doble insularitat i per una altíssima especialització en serveis) com el de les Balears. La crisi no es solventarà per aquest camí però és molt provable que caminem envers una agudització dels problemes estructurals, com ara, la consolidació d’escenaris de creixement del nombre de turistes sense un creixement de l’ocupació laboral i una precarització (no flexibilització) del mercat laboral amb un gran contingent de persones amb relacions laborals a temps parcial no desitjades i de Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents (TRADE).

Tanmateix el que considero més rellevant i sagnant del que esta provocant la política aplicada és que l’atur de llarga durada, l’increment del nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur, el fracàs en la requalificació per una nova ocupació laboral d’un gran contingent de mà d’obra desocupada procedent del sector de la construcció, entre d’altres fenòmens, han provocat que apareixen força símptomes de descohesió social que, amb les actuals polítiques de retallades, només poden agreujar-se.

Per redirigir la situació ens atrevim a seguir suggerint una política de pactes, al manco en alguns aspectes, com ara, Pla d’Ocupació de les Illes Balears, Pacte Educatiu, Política Turística, Serveis Socials i lluita contra l’exclusió social. Cada cop ho fem amb més convicció i, alhora, amb manco esperança de que ens facin cas. Potser alguns pensin que la crisi és una excel·lent excusa per desmentir aquella idea segons la qual les Illes Balears no podien competir per la via d' abaratir els costos laborals i malmenar la cohesió social. Sincerament penso que és una opinió profundament equivocada econòmicament, terriblement injusta socialment i democràticament representativa d’una poderosa minoria. En qualsevol cas el que no em podreu negar és què una cosa és l’austeritat neoliberal i una altra, molt diferent, l’austeritat com a valor compartit i de solidaritat de tota la societat i amb el planeta, de la que parlava Tony Judt.

Rafael Borràs Ensenyat  Editor de PANORAMA SOCIOLABORAL i TEMES
SOCIOECONÒMICS. Fundació Gadeso