Maleïdes retallades!

Avui, a www.elperiscopi.com, he fet aquest comentari:   

 

Un veí:  “Rafel tu que estàs ficat en aquestes coses: ¿És veritat que hauré de pagar 5  o més euros cada cop que la ambulància dugui a la meva dona a rehabilitació?.  No ho podrem pagar, la pensió no dóna per a més...”. És la darrera situació real que m’ha  posat  de cara a la crueltat de les retallades. I mentrestant,  sembla que allò que més preocupa  en el  Consolat  de la Mar (seu del govern autonòmic) és garantir que el Sr. Bauzá segueixi sent President, administrador d’algunes empreses i titular d’una mercantil dedicada a la farmàcia i a la parafarmàcia. Es tracta de garantir-li ingressos suficients  per a el seu particular ascens en el rànquing social d’aquesta societat dual que esta construint. Fa bé l’oposició de dur  aquest assumpte  de la incompatibilitat de Bauzá a la barra, però la impugnació és, sobre tot, ètica.

 Amb tot, allò més indignant  és la persistència de negar els catastròfics resultats de les polítiques d’austeritat neoliberal. Sense anar més lluny  -mentre ens arriben les notícies dels acords   del Consell Europeu sobre supervisió bancària i de reafirmació de les  polítiques d’austeritat- ,  ahir mateix Intermón Oxfan va presentar un informe titulat  “Crisi, desigualtat i pobresa” en el que, sobre la base de l’experiència practica  dels efectes causats pel les polítiques neocons  a altres indrets del món, s’afirma que: “Si segueix pel camí de l'austeritat i les retallades, Espanya arribaria als 18 milions de persones en situació de pobresa el 2022. Ens situaríem en un 40% de pobresa en deu anys, és a dir, 2 de cada 5 espanyols serien pobres, i el 20% de persones més riques a Espanya ingressarien 15 vegades més que el 20% més pobre. En conseqüència  es trigaríem 25 anys en recuperar els nivells de benestar anteriors a la crisi”. El vídeo  que acompanya al informe és prou explicatiu.  

Una altra situació real: Una amiga, ahir al vespre: “Rafel ha anat molt bé l’acció reivindicativa en  defensa de l’escola publica de qualitat i en contra de els retallades. Hem enllaçat el col·legi amb globus verds...” Mentre hi hagi capacitat de resistència hi ha esperança. Hi ha alternatives i així ho proclamen alguns líders.  “Los proyectos que se basen exclusivamente en la austeridad llevarán al fracaso a los países que siguen esas vías” ha dit la presidenta brasilera i el president francès ha afegit que: “Crecimiento, empleo, medio ambiente y lucha contra las desigualdades, estas son nuestras cuatro prioridades”. Són d’un altre món o,  com també ha dit Rousseff , per sortir de la crisi cal construir un món nou ?