Em sembla que el debat polític democràtic està
bastant desenfocat. Millor dit, està excessivament enfocat en els assumptes
formals de la democràcia. No dic que no sigui un assumpte important però,
sincerament, tinc la impressió que això de la corrupció estructural, de la
consagració i momificació d'una Constitució que hauria de ser tan dinàmica o
més que la societat, de la “recuperació econòmica” mentrestant no s’ha revertit
el procés d’empobriment de la majoria de la ciutadania..., pertany a l'àmbit de
la prepolítica. El centre del debat hauria de ser un altre. A tall d’exemple:
Seguim dotant d'impuls igualitari a la democràcia? I en aquest sentit, què fem
amb el denominat Estat del Benestar basat sobre una situació econòmica en la
qual era possible la plena ocupació, almenys per a un dels sustentadors de cada
llar. I a més: Ara que coneixem millor que mai els límits físics del planeta,
podem seguir creixent indefinidament?
Desgraciadament, la crisi ecològica -la falta de
democràcia que provoca la falta d'equitat ecològica- segueix sense ser
protagonista rellevant en el nostre entorn més immediat. Però afortunadament,
sembla que el treball (el vell conflicte capital-treball) recobra protagonisme.
I ho recobra malgrat l’ocultisme de la centralitat política institucional. Una
cosa és centrar l'atenció en conceptes (i valors numèrics) macroeconòmics com
ara els de productivitat, competitivitat, flexibilitat, d'ocupació, etc., i una
altra és parlar del treball (depenent i/o assalariat) com a subjecte
vertebrador de la societat democràtica. En democràcia no val tenir drets
democràtics a temps parcial, que és el que passa amb el desmuntatge del dret
del treball. La ciutadania deixa de ser titular de drets durant la jornada laboral!
La vaga general del divendres passat a Itàlia per
protestar contra el Jobs Act (la legislació sociolaboral promoguda pel govern
Renzi, que redueix drets laborals històricament consolidats), i la d'ahir a
Bèlgica en contra de les mesures fiscals i econòmiques del govern de dreta
(flamenca i valona), treuen de l'ocultisme al treball i a la gent treballadora.
Els treballadors i les treballadores es fan visibles. Existeixen! No han
desaparegut de la faç de la terra. És cert que hi ha prou incerteses sobre el
treball del futur (vegeu aquest recomanable
article de Milagros Pérez Oliva), però de moment les persones que
treballan a canvi d’un sou segueixen existint i mobilitzant-se. Aquí i a arreu.
Aquest any, en el súper comercial black friday nord-americà, els treballadors i
treballadores de la gran cadena de tendes exhibien ferratines reivindicatives
amb el següent lema: “Walmart: Stop
Bullying, Stop Firing, Start Paying” (Walmart: deixa d'assetjar, deixa
d'acomiadar, comença a pagar). El sindicalisme segueix sent un element de
democratització i civilització a les societats de lliure mercat. De societat
civilitzada és tenir protecció social abastament per a les persones aturades de
llarga durada. I tanmateix sobrava tanta foto i discurs de despatx i
moqueta. Del “Acuerdo
sobre el Programa Extraordinario de Activación para el Empleo” en parlaré
demà, però ja avanç que és absolutament insuficient. El mercat laboral té una
mala ferida i no bastem analgèsics low cost. Cal posar al centre de l’activitat
política la centralitat del treball i la seva conflictivitat.
Foto de Sebastião Salgado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada