El Roto, El Pais 05/01/2015
Malgrat la
mena de festa major que les autoritats governamentals i el granempresariat muntaren ahir, hi ha poca cosa a celebrar entorn de
les dades dels registres dels serveis públics d’ocupació (del SOIB en el nostre
cas), i de les afiliacions a la seguretat social del mes de desembre de 2014
que es varen fer públiques. Per més que s’entestin a fer-nos creure que la
crisi d’ocupació s'està invertint, en termes de mercat laboral inclusiu i
impulsor de cohesió social, la crisi és cada pic més intensa. A les Illes Balears
vivim una autèntica revifada de la crisi del treball digne. Val a dir que,
segons l’OIT, treball digne significa comptar amb oportunitats d’una feina amb
un ingrés salarial suficient per no fregar el risc de pobresa o exclusió
social, amb seguretat en el lloc de treball, amb protecció social, amb millors
perspectives de desenvolupament personal i d’integració a la societat, i amb
igualtat d’oportunitats i de tracte per a homes i dones. A casa nostra, amb els
actuals índexs de temporalitat, parcialitat no desitjada, baixíssims salaris i
relaxació absoluta en la política de prevenció de riscos i infermetats
laborals, el treball digne segueix en crisi, sense albirar cap escenari de
millora real.
Sostinc
l’anterior afirmació a partir de descodificar algunes de les dades que es
publicaren ahir:
1.- La xifra
de persones en atur registrat (segons l’Ordre Ministerial d'11 de març de 1985,
BOE de 14/3/85) a les Illes Balears era de 83.650 el dia 31 de desembre de 2014.
Aquesta xifra no inclou, entre d’altres, les persones en atur que són Fixes Discontinues,
ni les que estan en un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal. Per tant,
millor seria fixar-se més en el registre de Demandants d'Ocupació (que sí que
inclou als col·lectius exclosos de l'atur registrat). Els resultats són
substancialment diferents: 147.111 persones que, el darrer dia de 2014, estaven
en demanda d'ocupació. És a dir, 63.461 persones més en atur. Aquesta dada ens
mostra una variació interanual d’un -5,2% de persones aturades en demanda
d’ocupació (i no el -8,39% de l’atur registrat).
2.- Una
baixada de persones demandants d'ocupació de l'entorn del 5% és perfectament
explicable per raons alienes a la creació d'ocupació. D'una banda segueix,
encara que més moderadament que en 2012 i 2013, la migració del mercat laboral
regular de les persones estrangeres (l'atur registrat d'aquest col·lectiu baixa
en termes interanuals gairebé tres punts més que el del col·lectiu amb
nacionalitat espanyola). D'altra banda, cada vegada és major el nombre de
persones en situació d’ “atur desanimat”, és a dir, les que estant en
desocupació no s’inscriuen als registres. Perquè inscriure's si no hi ha
ofertes de treball, ni prestació, ni programes de Polítiques Actives d’Ocupació
(PAO)?
3.- L’any
2014 acaba amb un acumulat de 389.301 contractes nous, dels quals més del 88%
són temporals. A l’hora d’escriure aquestes línies no tinc la dada global de
l’any però, mes rere mes, els contractes de menys de tres mesos de durada
sempre han estat els majoritaris. En desembre -el mes dels treballs estacionals
nadalencs-, del total de 20.249 contractes registrats, el 47% ho eren). S’ha
d’afegir al banyat de la precarietat la següent dada: el nombre de contractes a
temps parcial ha crescut en el darrer any gairebé un 10% en relació a 2013. I,
a sobre, l'estacionalitat laboral ha passat del 22,7% en 2008 al 25,7% en el
recent acabat 2014.
4.- L’atur
registrat de llarga durada (més d’un any ininterrompudament en atur i sense
rebre cap oferta de feina ni de participació en algun programa de PAO) es manté entorn del 30% del total d’atur registrat. En el mes de desembre passat eren
27.977 les persones en aquesta lamentable situació.
5.- Pel que
fa a la dada mitjana d‘afiliacions a la seguretat social (357.451 persones), s’ha
d’advertir que, si prenem en consideració l’augment de la contractació a temps
parcial abans esmentada, un increment interanual tan minso d’aquestes
afiliacions, d’un +4,11% (+14.128 en termes absoluts), el més realista és que
estiguem en presència d’un descens d’hores cotitzades (i, per tant, d’ocupació
formal).
6.- De les
persones en atur registrat cada pic n’hi ha més que no tenen cap prestació per
desocupació i baixa la seva intensitat: més subsidis i manco prestacions
contributives (En un proper article parlaré d’aquest assumpte).
Després
d’aquesta succinta descodificació de dades, cal recordar que Guy Standing a les
primeres pàgines del seu darrer llibre, “Precariado.
Una carta de derechos”, escriu: “Por todo el mundo, cada vez más personas se están convirtiendo en meros
residentes con sus derechos de ciudadanía cada vez más cercenados, a menudo sin
darse cuenta de ello o sin apreciar todas sus implicaciones. Muchas se unen al
precariado, una clase emergente caracterizada por la inseguridad crónica, ajena
a las viejas normas laborales y separada de la clase obrera. Por primera vez en
la historia, los gobiernos están restringiendo los derechos de los propios
pueblos…”. Talment
les Illes Balears.
Publicat originalment
a www.elperiscopi.com (06-I-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada