Aquest és el títol del número 46 de
Temes Socioeconòmics Gadeso amb el que acabam una sèrie que hem dedicat a
esbrinar, encara que sigui succintament, els trets principals de la situació de
l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les Illes
Balears durant l’any 2014. En els números anteriors hem analitzat la situació
actual de les TIC en l’àmbit de les empreses i els habitatges illencs, l’ús que
en fan les persones de 16 a 74 anys, i el comerç electrònic per a usos
domèstics i/o particulars. En coherència amb la trajectòria de la Fundació
Gadeso, no hi podia faltar en el tractament d’aquest assumpte una menció a la
bretxa d’edat i de gènere. Val a dir, per una banda, que totes les dades
provenen de l’enquesta sobre equipament i ús de les TIC en les llars que
elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els resultats, publicats el 2
de setembre de 2014, corresponen a entrevistes realitzades entre els mesos de
gener i maig d’aquest any, per tant són dades prou recents. I, per una altra
banda, dir que tots els números de Temes Socioeconòmics Gadeso són accessibles
a www.gadeso.org.
Després d’aquests prolegòmens, anem a
les dades. Per no fer-ho massa extens, no em queda més remei que fer la següent
tria de l’abundant informació disponible: a) El 79,1% de població adulta fa ús
de l’ordinador. En població infantil (10-15 anys) aquest ús ascendeix al 95,9%.
Però només un 33,5% de persones de 65 a 74 anys en fan ús. El gap de
gènere més significatiu en l’ús de l’ordinador es produeix entre la població de
65 a 74 anys (11,3% més entre els homes). b) El 77,5% de persones adultes fan
ús d’Internet. Entre la població infantil aquest percentatge s’enfila fins al
95,2%, però només un 26,7% de persones de 65 a 74 anys en fan ús. També hi ha
un important gap de gènere (del 27,2%) en la població de 65 a 74 anys. c) El
95,5% de població adulta usa mòbil, per gairebé un 60% de la població infantil.
Entre la població de 65 a 74 anys, el percentatge d’homes que en fan ús és un
11,7% superior al de dones. d) Hi ha un gran gap entre la població jove
i la població de més edat que fa compres per internet (41,6% en persones de 16
a 24 anys enfront de només 5,6% en persones de 65 a 74 anys). En demès, hi ha
una considerable bretxa de gènere entre la població de més edat (7,4% entre els
homes).
Una vegada exposades les dades, sembla
pertinent insistir en la següent idea: cal treballar per evitar qualsevol
agreujament de la bretxa digital en els àmbits socials, laborals, de gènere,
generacionals, de consum i de participació política. Concretament, pel que fa a
les bretxes d’edat i de gènere s’ha de posar èmfasi en la seva reversibilitat
Per això seria important que les polítiques d’austeritat centrades en la
contenció dels dèficits públics no seguissin impossibilitant el desenvolupament
de “L'Agenda digital per a Europa" (un dels set pilars d’aquella Estratègia
Europea que parlava d’un creixement intel·ligent, sostenible i integrador).
Recordi’s que aquesta agenda digital proposa explotar millor el potencial de
les TIC per afavorir la innovació, el creixement econòmic i el progrés amb
cohesió social. En aquest sentit, és imprescindible facilitar a tothom l’ús de
les TIC; la igualtat d’oportunitats també en aquest àmbit és una de les claus
per evitar la dualització social.
Tanmateix, les causes d’ambdós gaps
analitzats (el d’edat i el de gènere) tenen causes distintes. Per una banda,
les persones joves són “natives” de l'univers d’aquestes tecnologies, és a dir,
han nascut en societats que han incorporat per a la quotidianitat de la vida
l’ús les TIC i del que alguna literatura anomena Internet of Things (Internet de les coses), que, de forma molt
majoritària, forma part amb normalitat dels seus processos d’aprenentatge
formatius, vitals, professionals i laborals. Per contra, les persones de més
edat han hagut de recórrer itineraris adaptatius envers el món de les TIC. En
aquests últims casos, el nivell de formació i la posició econòmica hi juguen un
paper clau. Prenent en consideració que l’ús de les TIC té una importància cada
vegada major per l’ocupació laboral, el consum, l’oci, etc., caldria escurçar
aquestes diferències per evitar el que alguns autors identifiquen com un risc
de “despotisme il·lustrat 2.0”.
Per un altre costat, la bretxa de
gènere en l’ús de les TIC cal analitzar-la en el context de les desigualtats
entre homes i dones en gairebé tots els àmbits de la societat. És cert que
entre el col·lectiu d’infants i joves les diferències per gènere són cada pic
menors i, per tant, hom podria dir que, tot i que massa a poc a poc, avancem
cap a la igualtat entre dones i homes. Però no queda més remei que recordar que
el gap negatiu (la discriminació de les dones en relació als homes) fa
molts d’anys que no és degut a motius formatius o de manca d’habilitats. Ans al
contrari, obeeix a una concepció i organització social que impossibilita una
veritable igualtat d’oportunitats. Sembla mentida, però en ple segle XXI encara
és pertinent recordar a la filòsofa feminista, Mary Wollstonecraft, que a la
seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792), afirmà: “Cal esperar, en aquest segle de les llums,
que el dret diví dels marits, com a dret diví dels reis, pugui i hagi de
contestar-se sense perill; i encara que la condemna no silenciï a molts
disputadors turbulents, no obstant això, quan s'ataca algun prejudici
prevalent, els intel·ligents ho tindran en compte i deixaran als de la ment
estreta que protestin amb vehemència irracional contra la innovació.” Dit
altrament, acabar amb la bretxa digital de gènere és innovació, i la innovació
social és qüestió d’igualtat.
Publicat originalment a Diario de
Mallorca (Edició paper 29/1/2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada