El que més crida l'atenció de les
dades de l’EPA del quart trimestre de 2014, coneguts ahir, és, sense cap dubte,
la xifra de 111.400 persones aturades a Balears. Crida l'atenció per diverses
raons, entre elles, perquè durant els mesos d'octubre, novembre, i desembre
s'ha estat parlant de xifres d'atur de 75.513, 84.311 i 83.560 persones,
respectivament. Es constata, una vegada més, la falta de rigor d'utilitzar la
dada de “atur registrat” per referir-se al volum de població aturada. Dels
registres mensuals sempre convé fer més cas a la dada de “demandants
d'ocupació” que, encara que amb imperfeccions, s'assembla més a les dades
estimades per l'INE a través de l’EPA. Sense anar més lluny, la mitjana de
l'últim trimestre de l'any passat va ser de l'entorn de 130.000 persones en
demanda d'ocupació, mentre que la de “atur registrat” superava lleugerament les
81.000 persones. Per tant, es pot parlar d'una desviació respecte a l’EPA d’un
27.3% en el cas de les xifres d'atur registrat, mentre que la de la xifra de
demandants d'ocupació es redueix a un 16.7%. Val a dir, una vegada més, que
l’única font per a mesurat l’atur als àmbits europeu i internacional és l’EPA.
En qualsevol cas, amb una
població activa (persones en condicions i voluntat de treballar) que no sofreix
gran variació interanual (589.900 en el quart trimestre de 2014 vers 588.500 en
el mateix trimestre de l'any anterior), la població parada, en comparació al
mateix trimestre de l'any anterior, descendeix un 16,67% (22.300 persones).
Això situa la taxa d'atur illenca en un 18.88%. Certament, és la taxa d'atur
d’un quart trimestre més baixa des de 2009, però segueix molt per sobre
d'aquelles prèvies a l'esclat de la crisi (explosió de la bombolla del ciment),
que no arribaven al 10%. El gran problema segueix sent l'atur de llarga durada
(més d'un any) i de molt llarga durada (més de 2 anys) que se situen,
respectivament, en un 16,9% i un 29,3% sobre el total d’atur estimat. És un
gran problema en el qual el Govern de les Illes Balears hi té una
responsabilitat directa car que a ell li correspon aplicar les Polítiques
Actives d'Ocupació (PAO) d'àmbit estatal i implementar les pròpies de Balears.
Val a dir que les PAO són l'instrument europeu per excel·lència per a aconseguir
que la situació d'atur no es perllongui en el temps. L'altre gran problema ho
tenim en l'exclusió social que provoca que moltes llars tinguin a tots els seus
membres en atur. En l'últim trimestre de 2014 les llars illenques en aquesta
situació eren 38.100. Gairebé un 9% del total!
Cal observar amb preocupació que
la taxa d'atur juvenil (menors de 25 anys) segueix altíssima (un 44.07%).
Tingui's en compte que, mentre la taxa d'ocupació del total de la població és
d’un 51,29%, la de la població menor de 25 anys és únicament d’un 22,23%. Si
aprofundim un poc més en la situació d'aquest col·lectiu observarem que de les
99.400 persones de 16 a 25 anys, 54.000 són inactives perquè són estudiants, i
únicament 22.200 són persones ocupades. Conclusió: Es pot estimar que la
població jove que ni estudia ni treballa ronda les 23.000. Algú parlà en alguna
ocasió d'un programa de “Garantia Juvenil”?
Però el fonamental de les dades
de l’EPA del quart trimestre és que, en termes anuals, disminueix el volum de
població aturada. És això conseqüència de la creació d'ocupació? No
necessàriament. Fonamentalment és conseqüència de l'extensió de la precarietat
laboral. Aquesta precarietat s'observa en dues dades: a) El nombre de persones
autònomes depenents (els “autònoms proletaritzats”) han passat de 53.300 en
l'últim trimestre de 2013 a 64.500 en 2014, és a dir, han augmentat un 16,6%.
b) El progressiu augment del nombre de persones ocupades a temps parcial: Un
7.9% més el quart trimestre de 2014 que el mateix trimestre de l'any anterior.
Aquestes són la xifres dels dos fenòmens que, en l'actualitat, més precaritzen
el treball i les vides de la gent.
Tanmateix hi haurà qui posi
l’accent en què aquest quart trimestre de 2014 s’ha tancat amb 23.700 persones
ocupades més que el quart trimestre de l’any anterior. Val a dir, però, que
d’aquesta xifra total de creixement de l’ocupació, el 70% són ocupacions
precàries i amb tota seguretat en un percentatge més elevat són ocupacions “low
cost”.
És més, cal tenir en compte dues coses: La primera és que l’EPA
és una enquesta permanent que es realitza al llarg del trimestre (no és una
foto d'una data concreta); la segona és la definició d’ocupants que fa l’EPA:
“Persones de 16 o més anys que durant la setmana de referència han estat
treballant durant almenys una hora, a canvi d'una retribució.” Per tant, és
molt probable que, en un context d'augment del nombre de contractes temporals de molt curta durada
(d'algunes hores, d'uns dies, per a treballs estacionals de caps de setmana per
a treballs nadalencs, etc.), l'augment de població ocupada estimada per aquesta
EPA vulgui dir que hi ha més gent que ha treballat algunes hores durant el
trimestre. És a dir, el més plausible és que el que el que s'hagi detectat
sigui un estirabot del volum de treballadors
i treballadores pobres.
Però darrere de les xifres hi ha
persones i, per tant, resulta pertinent preguntar: Qui no coneix, directament o
indirectament, a algú en aquesta situació laboral? La resposta afirmativa segur
que és majoritària. Sobra explicar, doncs, l’extensió d’aquesta precarietat i
pobresa laboral. En definitiva, no fa falta explicar l'augment exponencial
d'exclusió social que provoca la reforma laboral de Mariano Rajoy. És el seu
model de societat: Incertesa vital per al 90% de la societat, i seguretat i més
riquesa material per al 10% privilegiat.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com
(23.1.2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada