Voldria
pensar que l’Acord de
Governabilitat per a les Illes Balears està redactat amb cura i rellegit unes quantes vegades
abans de la seva signatura. Però, sincerament, tinc els meus dubtes. A tall
d’exemple, quan s’explica el “rescat de la ciutadania” que han pactat dur a
terme durant la legislatura, s’afirma: “Proposam la creació d’una Renda
Bàsica a implementar de manera progressiva” (Pàgina 2), i en el llistat d’accions per a
materialitzar dit rescat ciutadà el PSIB-PSOE, Podem, MÉS per Mallorca i MÉS per
Menorca insisteixen a escriure “Renda Bàsica progressiva” (pàgina 3) ¿Realment
s’ha acordat la implantació de la Renda Bàsica que arreu del món defensa el
moviment social, acadèmic i polític articulat entorn del Basic Income Earth Network del que, en el Regne d'Espanya,
en forma part la Xarxa Renda
Bàsica. ¿El compromís de l'actual Govern de
les Illes Balears és una assignació monetària pública incondicional per a tota
la població, o una Renda Mínima –o qualsevol altra denominació– condicionada
per a uns determinats perfils de beneficiaris? Convé que ho aclareixin aviat i
no insisteixin en una denominació que provoca confusió en els objectius.
Val a dir
que, a tot el món, es coneix com a Renda Bàsica un ingrés pagat per l'estat,
com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat
fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en
consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra manera, independentment de
quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui
convisqui. És una proposta per garantir el dret material de ciutadania de tots
i totes. De la mateixa manera que, posem per cas, el dret a la salut és
universal, ha d'haver-hi un dret universal a la subsistència material bàsica,
un dret que, en termes de republicanisme social, és un dret de ciutadania i
llibertat que malament admet implantacions progressives. Aquesta Renda Bàsica
únicament és econòmicament viable en el marc d'estructures estatals o
supraestatals amb capacitat de fer polítiques econòmiques predistributives amb
una fiscalitat adequada. No crec que les institucions autonòmiques illenques
estiguin en condicions d'aproximar-se a quelcom que se sembli a una Renda
Bàsica, ni tan sols de manera experimental com acaba d'anunciar el govern de
Finlàndia.
Les primeres
propostes de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació van dirigides
a promoure una llei del que han denominat “Renda Social Garantida” que, òbviament, serà un ajut
econòmic condicionat a la situació de manca d’altres ingressos. Això no té res
a veure amb la Renda Bàsica. Serà, en el millor dels casos, una altra
prestació econòmica de l’àmbit dels serveis socials.
Som molt
escèptic amb l’eficàcia de qualsevol política que no sigui la genuïna Renda
Bàsica per a combatre la pobresa i reduir les desigualtats. Al llarg de la
historia i arreu, les polítiques de rendes condicionades s’han manifestat
bastant ineficaces i ineficients, en molts casos amb efectes perversos, i
sempre limitades per la sostenibilitat o insostenibilitat econòmica. D’aquestes
qüestions -i de com queden solucionades amb la Renda Bàsica- en parlaré en un
proper article, però no em puc estar d’entretenir-me un poc amb un problema
afegit que hi ha en el Regne d’Espanya:
Les
prestacions de la Seguretat Social -que, a més de les pensions, fa algunes
minses polítiques de rendes mínimes condicionades- són competència exclusiva de
l’administració de l’Estat, mentre que les competències de Serveis Socials són
de les comunitats autònomes. Aquest repartiment competencial (i de despesa i
per a computar el dèficit) feia que, fins fa poc temps, el debat sobre
aquestes rendes condicionades a situacions de carència d’altres ingressos, fos
gairebé exclusiu de cadascuna de les comunitats autònomes. Aquesta situació ha
canviat amb la prolongació de la crisi que ha posat de manifest les abundants
llacunes i insuficiències del sistema de protecció social espanyol en el seu conjunt.
Ara mateix, hi ha en el debat politicosocial dues propostes: una
“Prestació d’Ingressos Mínims” o “Renda Mínima Garantida” que defensen els
sindicats CCOO i UGT, i la més recent proposta del PSOE d’un “Ingrés Mínim
Vital”. Ambdues propostes plantegen una nova prestació de la Seguretat Social,
i per tant, pel conjunt de l’estat. En definitiva, als problemes històrics de
les polítiques de rendes condicionades a situacions de pobresa abans esmentats,
potser també s’hi afegirà una nova recentralització de les polítiques socials.
A aquests assumptes també m’hi referiré en un altre article.
Acab, com he
començat: Que han volgut dir els signants de l’ Acord de Governabilitat en
referir-se a la creació d’una “Renda Bàsica progressiva”? Potser el compromís del
Govern sigui molt menys ambiciós i es limiti a fer progressivament menys pobres
els sempre pobres programes per a pobres. No és poca cosa, però no és el dret
de ciutadania a gaudir d’una Renda Bàsica!
Publicat originalment a dBalears
(27.07.2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada