En aquest Babord de El Periscopi, la
primera de les reflexions setmanals estiuenques és una proposta de lectura
certament escorada cap a la part esquerra. Em referesc a la que crec és el
tercer lliurament de la publicació TOT INCLÒS. Aquest monogràfic
(disponible aquí) és
absolutament sincer sobre els seus continguts i enfocaments, ja que no debades
es titula: “Danys i conseqüències del
turisme a les nostres illes”. La seva autoria tampoc enganya a ningú, en
advertir que ha sorgit d'un grup de treball de la Coordinadora Llibertària de
Mallorca, i de l'anomenat Front Comú en Defensa del Territori. No obstant això,
no li falta rigor, ni hi ha demagògia
fàcil. Ans al contrari, hi ha la valentia de plantejar grans problemes de gran actualitat
(lloguers turístics), qüestions sempre presents en el debat social, econòmic i
polític illenc (impactes territorials derivats de l'explotació turística o
relacions laborals que han derivat en explotació laboral), i qüestions més
generals que s'enfronten al mainstream que presenta de forma idíl·lica la
turistització neoliberal.
L'enfocament radicalment ecològic és
absolutament necessari per a una anàlisi ponderada del fenomen turístic arreu
i, molt especialment, en unes illes tan turistitzades des de fa tant temps com
les Illes Balears. La crítica del turbocapitalisme turístic és molt pertinent
encara que només sigui per denunciar-ho i plantejar la necessitat de
civilitzar-ho o canviar de paradigma. No parar esment a aquestes altres
anàlisis és no voler veure problemes transcendents, com ara, els de
l'escalfament global, el -malgrat les noves geoestratègiques petrolíferes-
esgotament de les energies fòssils, o els relacionats amb el treball digne per
a què la vida, dels qui han de treballar per viure, sigui digna. En la magna
obra “En la espiral de la energía”, Ramón Fernández Durán i Luis
González Reyes escriuen: “... las crisis
tienen un discurrir discontinuo, con múltiples bifurcaciones fruto de la
altacreatividad que generan. También provocanque las viejas formas de hacer las
cosas dejen de funcionar, y de tener credibilidad, y dan oportunidadesa otras
ideas nuevas. Así, donde crece el peligro también lo hace la oportunidad de
salvación.” Idò, agradin o no agradin, en el TOT INCLÒS trobaran
alguna d'aquestes “altres idees noves” i, pot ser, alguna oportunitat de
salvació.
L’aparició d’aquest TOT INCLÒS coincideix amb
l'inici d'aquesta legislatura de govern PSOE i MÉS, em sembla idò pertinent
suggerir que el principal objectiu de la política turística hauria de ser la
fixació de la càrrega màxima de pressió turística-industrial en cadascuna de
les illes. La resta (taxa turista, regulació dels lloguers turístics, reforma
de la “llei Delgado”, desestacionalització, etc.) és, al meu entendre,
secundari i, fins i tot, pot ser “pitjor el remei que la malaltia” si no
s'emmarquen en una política turística que freni allò que podríem anomenar, amb
permís del professor David Harvey, procés d'acumulació per despossessió a
l'engròs i en tot el que es pugui –des de la biodiversitat fins a la identitat-
per part de la indústria turística. Un suggeriment massa extremat? Si no ho és
per a Canàries -el president canari ha dit que “Hay que limitar el número de turistas en Canarias”- per què ho ha
de ser per a les Illes Balears?
Acab amb dos advertiments: El primer és
que hi ha molta més gent de la “que ells volen i diuen” que coincideix amb la
majoria de les opinions dels autors (no hi ha una sola autora) que escriuen en
aquest TOT INCLÒS. El segon és que, certament, alguns plantejaments
són polèmics i discutibles, però val la pena llegir-los perquè sembla obvi que
estan escrits des de l'honestedat intel·lectual que dóna l'absoluta llibertat
de criteri. I ja saben que, en paraules de Rosa Luxemburg: “La llibertat és sempre i exclusivament
llibertat pel qui pensa d'una altra manera”.
Publicat originalment
a www.elperiscopi.com (13-07-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada