Un any més, a la Fundació Gadeso hem dedicat un
número de la revista digital Temes socioeconòmics (disponible aquí) a presentar i analitzar les dades acumulades
de l'any passat -i la seva evolució en el període 2008-2015- relatives a les
prestacions de la Seguretat Social per maternitat i paternitat i a les
excedències per a la cura de fills i filles, i familiars. Val a dir que el tema
és rellevant, entre altres coses, perquè aquestes prestacions són actualment
gairebé les úniques polítiques públiques que s'apliquen per a promoure la
conciliació entre els treballs de cura i els laborals i/o professionals.
Les dades ens mostren una persistent feminització de la responsabilitat de les tasques de cura en les llars. Concretament, a Balears, en el període 2008-2015 les prestacions per maternitat han baixat un 23,3%; la participació dels pares en els permisos per maternitat en cap cas arriba al 2%; des de l' entrada en vigor del permís per paternitat, tres de cada deu pares no en fan ús, i el nombre de pares que han gaudit d'aquest permís ha descendit en 2015 un 18,9% en relació a 2008; i la feminització de la cura de familiars és total, car, en el període analitzat (2008-2015), la proporció de dones sol·licitants d'excedències per cura de familiars no ha baixat del 89%.
Les dades ens mostren una persistent feminització de la responsabilitat de les tasques de cura en les llars. Concretament, a Balears, en el període 2008-2015 les prestacions per maternitat han baixat un 23,3%; la participació dels pares en els permisos per maternitat en cap cas arriba al 2%; des de l' entrada en vigor del permís per paternitat, tres de cada deu pares no en fan ús, i el nombre de pares que han gaudit d'aquest permís ha descendit en 2015 un 18,9% en relació a 2008; i la feminització de la cura de familiars és total, car, en el període analitzat (2008-2015), la proporció de dones sol·licitants d'excedències per cura de familiars no ha baixat del 89%.
Vistes les dades anteriors, ens ha semblat
pertinent, per una banda, insistir en el suport a les reivindicacions de la
Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció
(PPiiMA), i, per una altra banda, suggerir que, socialment i institucionalment,
s'impulsin iniciatives tendents a la racionalització horària i a una
organització del temps més eficient i pensada amb criteris de gènere que facin
possible l'adaptació i la conciliació de la vida personal, familiar i
professional i, alhora, una millor optimització del temps de treball.
Finalment, però no menys important, sembla necessari que les administracions
públiques facin una tasca de sensibilització de la població en general, i de la
masculina en particular, perquè s'impliqui en igualtat en la dedicació a les
tasques de cures a les llars.
Però, com aquesta manca de corresponsabilitat en
les tasques de cura vitals al llarg de tot el nostre cicle vital (en la
infantesa i en la vellesa, però també quan estem malalts o passem per problemes
de qualsevol índole) és gairebé tan antiga com el patriarcat, hom podia pensar
que ja està bé com està. Idò no. Tot el contrari. En els nuls avanços en la
igualtat en aquests treballs de cura d'ençà de 2010 hi tenen molt a veure les
polítiques d'austeritat per als no rics imposades per una Unió Europea
reconvertida en una mena d'Unió Bancària. Les retallades, com la no aplicació
del permís de paternitat de quatre setmanes inclòs en la llei orgànica 3/2007
per a la igualtat efectiva entre dones i homes i la llei 9/2009 d'ampliació del
permís de paternitat, són el trist balanç d'aquests últims anys en aquest àmbit.
Al número 67 de Temes socioeconòmics Gadeso, a més de
dades, anàlisis, suggeriments, i propostes, hi incorporam una informació que, a
parer meu, és cabdal: l'assumpte dels permisos per maternitat i paternitat
sembla tenir algun protagonisme en la discussió política espanyola d'ara mateix.
Resulta que les quatre principals formacions polítiques l'inclouen en els
documents han fet públics per a negociar una eventual investidura presidencial
i la formació d'un nou govern espanyol. El PP proposa "favorecer la conciliación de la vida laboral
y familiar, alcanzando un acuerdo en materia de permisos por paternidad,
excedencias por cuidado de hijos o incentivos a la contratación de las mujeres
que se reincorporan al mercado laboral tras la maternidad"; el PSOE
advoca per "poner en marcha de forma
inmediata el permiso de paternidad de cuatro semanas incluido en la ley
orgánica 3/2007 para la igualdad efectiva entre mujeres y hombres y la ley
9/2009 de ampliación del permiso de paternidad y establecer un calendario
gradual para la ampliación del permiso de paternidad hasta que ambos permisos sean iguales e intransferibles";
la proposta de Podemos-En comú podem-En marea és de "reforma del sistema de permisos por nacimiento o adopción, para lo cual
se establecerá un calendario de aumento del actual permiso de paternidad hasta
igualarlo con el de maternidad. Para garantizar la igualdad efectiva de
derechos, el permiso será igual para cada persona progenitora; intransferible,
como todos los demás derechos laborales y sociales; pagado al 100% del salario,
y con igual protección del puesto de trabajo durante el ejercicio de los
derechos de maternidad y paternidad"; i la de C's és d' "igualación del permiso por paternidad al de
maternidad, aumentando la duración de las prestaciones".
Tant de bo, sigui el que sigui el final del joc
dels pactes, s'acabi aviat aquesta austeritat que, a més de ser profundament
injusta i econòmicament ineficaç, és causa directa de desigualtat.
Publicat originalment a Diario de
Mallorca (03/03/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada