La setmana passada vàrem conèixer
l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) corresponent a 2015. Pel que fa a les
Illes Balears, s’ha parlat bastant de la taxa de risc de pobresa que s’ha
enfilat fins al 21,7% de la població illenca (el percentatge més alt de l’últim
quinquenni). Potser, no obstant això, convingui precisar que aquest indicador
no mesura la, diguem-ne, “pobresa de solemnitat”. Concretament, es refereix a
les persones que tenen uns ingressos que no arriben al llindar de risc de
pobresa, que està situat en 8.011 € anuals. És a dir, quan es parla de la taxa
de pobresa de l’ECV, es parla de pobresa relativa.
També
s’ha parlat bastant del 26,3% de persones illenques (23,8% l’any anterior) que
estan en risc de pobresa o exclusió social, seguint els criteris de
l’estratègia Europa 2010. Aquest és un indicador d’Eurostat -anomenat AROPE per
les sigles de At Risk Of Poverty or social Exclusion- que sintetitza: a)
Situació de risc de pobresa. b) Situació de carència material extrema. I, c)
Situació de precarietat laboral. És, sens dubte, l’ indicador que reflecteix
millor la situació de les condicions de vida de la població.
Tanmateix
l’ECV inclou una conformació de la qual se’n parla poc, tot i que, a parer meu,
és força important. Em refereix als percentatges de la població per quintils
(en quintes parts) de renda. M’he entretingut a analitzar-los i, com “una
imatge [un gràfic en aquest cas] val més que mil paraules”, vet aquí aquests tres gràfics aquí)
Segur
que se’n poden fer interpretacions diverses. La meva és que avançam cap a una
societat cada pic més dualitzada. Per què? Idò perquè el grup que es considera
de renda alta creix per mor de l’afecte estadístic d’un llindar de la pobresa
que va força a la baixa. En aquest context, que el grup de renda baixa gairebé
es mantingui en percentatge no és una bona noticia perquè són, cada vega més,
randes baixes que freguen el risc de pobresa i/o exclusió social. Finalment,
que el grup de població amb rendes intermèdies vagi a la baixa és tot un
símptoma que les anomenades “classes mitjanes” van a menys, i són les grans
perjudicades de les polítiques d’austeritat i retallades. En qualsevol cas,
sigui aquesta interpretació correcta o no, ben bé paga la pena discutir-la.
Publicat originalment a El
Periscopi 30-V-2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada