Fa
tan sols unes setmanes es va publicar l'informe ‘Anàlisi i perspectives 2016’,
que la Fundació Foessa elabora per encàrrec de Càritas. Aquests informes anuals
s'han convertit en una referència de tota solvència per tenir una visió no
neoliberal de la situació econòmica i social que, no debades, tan poc agrada a
gent com ara el ministre Montoro, ja que per a l'ortodòxia ideològica el PIB,
la competitivitat i la "creació d'ocupació" ho expliquen tot. Record
un antic dibuix de Cesc en el qual es veuen dos homes (amb aparença de
benestants) que caminen per una vorera, i en observar que a la paret contigua
algú ha escrit "NO", exclamen "Que subversiu!". Val a dir
que el dibuix del gran Francesc Vila i Rufas és dels primers anys de la dècada
dels setanta del segle passat, i que avui ben segur que els dos protagonistes
exclamarien exactament el mateix si el que veiessin escrit a la paret fóra,
posem per cas, "inclusió social" o "treball decent".
Pot
ser, doncs, que per considerar subversiva qualsevol anàlisi de la situació
econòmica associada amb la inclusió o exclusió social, s'hagi parlat relativament
tan poc d'aquest informe de Foessa que, no debades, aquest any es publica sota
el títol ‘Expulsió social i recuperació econòmica’ i analitza la precarització
de les condicions de vida de la gent no rica a les diverses comunitats
autònomes.
Una
de les causes d'aquesta expulsió és, sens dubte, l'estirabot de les feines
temporals de molt curta durada. És cert que la temporalitat contractual és una
característica laboral molt nostrada, però durant molts anys, entre el
contracte d'obra (en el període de bombolla immobiliària) i puntes estacionals
menys pronunciades, la gent solia treballar més de sis mesos a l'any. Ara hi ha
més temporalitat, i acumular 180 dies d’ocupació cotitzada en un any i tenir
alguna prestació per desocupació s’ha convertit en un luxe per a molta gent.
Val a dir que la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les
Illes Balears acaba de publicar l'estudi ‘Anàlisi de la precarietat laboral a
les Illes Balears’, en què es pot llegir, per una banda, que “l'augment de l'ocupació
els darrers anys ha anat acompanyat d'un increment de la temporalitat. De fet,
la temporalitat de les Illes Balears (25,8% el 2014) és superior a la del
conjunt d'Espanya (24%) i supera clarament la mitjana de la UE-28 (14%)”; i per
una altra banda, que “els contractes de durada igual o inferior a un mes
presenten una evolució interanual positiva des de l’any 2010 i fins i tot
durant els anys més crus de la crisi no patiren descensos tan elevats com els
contractes de durada superior a 6 mesos”.
Tornant
a l'estudi de Foessa, què aporta a l'anàlisi de la situació de les Illes
Balears? Dels molts indicadors que inclou, els més rellevants, al meu parer,
són els següents: 1.- En el període 2009-2015 s'ha perdut un 10,4% de renda
disponible per persona adulta, la qual cosa s'ha traduït en l’augment de
gairebé un 2% de desigualtat (mesurada amb l'indicador de Gini). Però allò
fonamental és que, en funció de la Ràtio 80-20, és a dir, l'indicador que
permet comparar els valors que delimiten, respectivament, el 20% de la població
més rica i el 20% de la més pobra, la desigualtat així mesurada ha crescut un
impressionant 20,3%. És, sens dubte, una conseqüència de la caiguda de les
rendes mitjanes, l'enfonsament de les més baixes i el manteniment o augment de les
rendes altes. 2.- Com major és la desigualtat, més risc de pobresa, com ho
demostra que, en el període abans indicat, la taxa de risc de pobresa (calculat
sobre la base d'un llindar d'ingressos a la baixa cada any) hagi crescut un
16,6%. Però si filam més prim –com es fa en l'informe que comentam– i observam
l'evolució de la "taxa de risc de pobresa amb llindar ancorat", que
és el que actualitza la línia de pobresa de 2009 amb l'evolució de l'IPC des de
2009 fins a 2014, resulta que la taxa balear de risc de pobresa ha crescut un
50,8%. 3.- El risc de pobresa porta aparellat carències i/o privacions
materials, o, altrament dit, majors dificultats de les persones i les llars per
accedir als béns bàsics que la nostra cultura considera com a imprescindibles
per a una vida digna. En aquest sentit, cal deixar anotat que la taxa de
privació material severa ha crescut a casa nostra un 18,2%.
Tot
plegat, em sembla massa expulsió social per poder parlar de recuperació
econòmica a Balears, tret que renunciem a repensar el nostre futur més o menys
immediat. A parer meu, continua sent escaient la invitació que, no fa gaire
temps, feia David Abril en el seu llibre ‘Repensem Mallorca. De l'especulació a
la construcció de la dignitat’ i demanar-se si, en un context de rècords de
turistes, "han millorat les condicions de vida dels i les habitants de les
Illes Balears o, per contra, han empitjorat?".
Publicat originalment a
Ara Balears (18-VI-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada