Creixement [econòmic] d'esquerres?

En el número 30, corresponent al mes de novembre de l'any passat, la revista Alternativas Económicas va publicar una entrevista a Joseph Stiglitz, en la qual, entre moltes altres coses d'interès, el Premi Nobel d'Economia afirmava: “Un crecimiento de izquierdas sería aquel que contribuye a reducir las desigualdades”. Tenint en compte que en el discurs econòmic de l'actual Govern de les Illes Balears el concepte de creixement mesurat en PIB té un paper gairebé hegemònic (veure aquí i aquí), em sembla pertinent esbrinar si aquest creixement va en la línia de reduir les impressionants desigualtats d'una economia com la insular, tan summament híper especialitzada en serveis turístics.

A l’espera d’una investigació més acurada sobre aquest tema, avanço l’anàlisi, encara que sigui breument, de dues estadístiques oficials publicades la setmana passada.

I.- Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2016: En dos articles (“Saturació, també, de precarietat laboral” i “Estiu 2016: Més turisme, més desigualtat”) he explicat la meva anàlisi dels resultats de l’ EPA corresponent als mesos de juliol, agost i setembre d'un any excepcional en quantitat de turistes. No obstant, és imprescindible arrodonir aquesta anàlisi afegint algunes dades i algun comentaris addicionals. Un aspecte prou rellevant és que el context en què es produeix la baixada de l’atur estimat  (en termes de taxa i de xifra absoluta de Població Aturada) és de disminució de la Població Activa. És a dir,  disminueix  gairebé un 3% la població major de 16 anys que treballa o està en condicions de fer-ho, alhora que, com no podia ser d'una altra manera, creix (3,8%) la Població Inactiva que, com és sabut, són totes aquelles persones que no són considerades ni ocupades ni aturades (jubilades, estudiants, persones que es dediquen a les labors de la llar...). Per tant no és segur que es generi ocupació, sinó que, més aviat, les ferides provocades per les mesures d'austeritat i de retallades de drets laborals i socials segueixen sagnant.

Anoti's que la taxa d'atur de llarga durada és del 4,77%, i que els grups de Població Inactiva que més creixen en els últims anys són el de joves (16 a 24 anys) i el de majors de 55 anys. En el primer cas pot intuir-se que la causa és una major permanència  en el sistema escolar, i en el segon l'extensió de “atur desanimat”, és a dir, la gent d'una certa edat que deixa de cercar activament una ocupació. Aquestes persones són les que sofreixen les majors carències  materials i entren, en uns casos, en dinàmiques de risc de pobresa i/o exclusió social,  o en situacions de dependència de familiars (Quantes persones han sobreviscut a les Illes Balears l'estiu de 2016 a càrrec de la pensió dels pares o padrins?). En altres casos les dinàmiques són del que podríem anomenar “processos de despossessió de l'estalvi i/o de la propietat” (Quantes d'aquestes persones han hagut de recuperar els seus plans de pensions o vendre  propietats per poder sobreviure?).

I tanmateix, on es visualitzen més les grans desigualtats que genera el patró de creixement illenc –del que aquesta passada temporada estival turística ha estat un clar exemple- és que, mentre una part s'enriqueix força, l’ altra, posem per cas els 18.400 llars amb tots els seus membres actius en atur, o  l’elevat percentatge de població en atur que no va cobrar en els mesos estiuencs cap prestació, s'empobreix. Són bastants les persones que, de "classe mitjana" van passar a ser "classes vulnerables". I aquí segueixen!

II. Prestacions per maternitat i paternitat i excedències per cura de familiar: El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social publicà la setmana passada  les dades de les tramitacions d'aquestes prestacions en els nou primers mesos de l'any 2016. Les dades més rellevants de Balears són: a) S'han tramitat un total de 5.417 prestacions per a permisos de maternitat, i solament 4.246 per a permisos de paternitat, és a dir, entorn a un 21,6% dels pares no fan ús del seu dret al permís de paternitat. b) De les 987 prestacions per a excedències per cura de familiar, el 88% han estat sol·licitades per dones. La desigualtat en l'assumpte de la coresponsabilitat en els treballs de cura es manté, per molt que l'economia creixi.

De moment, doncs,  a punt  de girar la primera part de la legislatura, cal dir, amb certa alarma i molta preocupació, que no s'observen símptomes de reducció de les desigualtats. Pot ser que aquest creixement econòmic illenc tan celebrat, d’acord amb Stiglitz, no és d'esquerres?

Sigui com sigui, convé recordar al gran Antonio Machado: “A distinguir me paro / las voces de los ecos”. Els ressons del PIB no ens haurien d'impedir atendre les veus de la desigualtat social i ecològica.

Publicat originalment a El Periscopi (02-XI-2016)