1 de novembre: Salut i memòria!

Des del meu ateisme no consider contradictori respectar -i en alguns casos participar i gaudir- en algunes celebracions religioses que han esdevingut en tradicions populars. No és el cas de les associades a la celebració de Tots els Sants. 

Però, des de fa uns anys, cada 1 de novembre l'associació Memòria de Mallorca fa una ofrena floral a les víctimes del feixisme al Mur de la Memòria al cementiri de Palma, la qual cosa fa que m'apropi al cementeri.

La memòria de les  víctimes del feixisme és imprescindible pel combat del dia a  dia per a una societat més justa.  Com magistralment escriu  Joan Vinyoli:

“espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.”

       

Al meu predi, li agradaria aquest poema:

El silenci dels morts

Parets del Vallès, novembre 2013
La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.
               Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.
No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.
               Què sabem de cert
de llur manera d’ésser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se’t manifestaran.
               I si no ho fan,
 Usa dels morts així.
 Joan Vinyoli i Pladevall