He estat temptat de complir
aquest grat i voluntari compromís de cada dilluns amb dBalears fent un article
amb la frase del títol com únic i exclusiu contingut, és a dir: A Mallorca, el
31 de desembre: Diada i punt!
És tan fatigós haver de defensar
allò que és obvi, que gairebé no sé què dir més. Hi ha un acord acadèmic molt
majoritari que aquesta és la data fundacional del que avui dia som. Ningú,
supòs, celebra el 31 de desembre de cada any les formes, maneres, costums,
crueltats, o tradicions i formes de convivència de 1229. Però posar pegues a
commemorar com a Diada de Mallorca la data de l'acte fundacional de la nostra
catalanitat em recorda les teories creacionistes, i, per tant, negacionistes de
la llei de l'evolució. El que som és conseqüència de l'evolució d'aquella
conquesta de Mallorca per les tropes capitanejades per Jaume I el
Conqueridor... i, certament, d’una
persistent - a vegades heroica- resistència a l'anul·lació del nostre origen
com a poble. Recordeu l'enèrgica frase –crec que hi ha dubtes sobre la seva
autoria- amb què Raimon acaba la seva superba cançó "Jo vinc d'un
silenci": Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat... Si és
d'això del que es vol discutir: A Mallorca, 31-D. Diada i punt!
La qüestió és que som a tocar el
31 de desembre de 2016 i el Consell de Mallorca segueix mossegant fesols amb
aquest assumpte. És tan il·lús el Govern de Mallorca que veritablement creu que
amb un "procediment participatiu" desactivarà al nacionalisme
espanyol exterminador sense embuts de qualsevol origen que no sigui l'espanyolitat
eterna? De què va aquesta “pixada fora
de test” de Podemos de rebutjar el 31-D amb
bajanades com ara la de qualificar l'ofrena a Jaume I com un acte monàrquic
(sic)? Segons la informació de Diario
de Mallorca, sembla que una de les pegues de PSOE i PODEMOS és la catalanitat
del 31-D. I què volen que es reivindiqui un dia com aquest?
Permetin-me que, gairebé per
acabar, faci una confessió personal: No he arribat al sobiranisme, ni m’he
incorporat a la mobilització popular –i gens monàrquica, per cert- entorn del
31-D, des de la reivindicació identitària. El meu sobiranisme va de
republicanisme-democràtic-emancipador. Després de picar pedra durant anys a moltes lluites socials, he arribat a la
conclusió que el que és fonamental és transformar el sistema (no només fer
canvis en el mateix), i no hi ha transformació possible, a casa nostra, sense
sobirania plena. Per això, en paraules d'Espriu "no només hem de fer
memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre a la
pregunta, què volem ser?"
Com m'he mig perdut per les
bardisses, torn al concís "A Mallorca, 31-D: Diada i punt!". En
aquest sentit convé recordar que el pròleg de "El llibre dels fets"
-almenys en l'edició a cura de Jordi Bruguera (Proa. 2008)- comença amb
aquestes paraules: "Retreu monsenyor sant Jaume que la fe sense obres és
morta." Em tem que és millor tenir poca fe que els que ara governem el Consell
de Mallorca declarin el 31 de Desembre com Diada de Mallorca. Alguns són tan
“prudents” que poden esdevenir en traïdors. Les “obres” depenen d'una societat
civil que, encara que algú la volgués morta, està ben viva. Doncs demostrem-ho,
aquest 31-D, muntem-la grossa!
Publicat originalment a dBalears (5-XII-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada