Ahir es va publicar una d'aquestes
estadístiques que no es poden menystenir. Em referesc a l'Enquesta de
Condicions de Vida (ECV) de 2016. Personalment pens que l'ECV hauria de ser
analitzada amb la màxima atenció per part dels agents econòmics i socials i,
sobretot, hauria de merèixer el màxim interès del Govern. L'interès
governamental sobre el risc de pobresa i/o exclusió social i les carències
materials de la població illenca hauria de ser molt més gran que, posem per
cas, l'interès que demostra per l'evolució del PIB o de l'atur registrat. Val a
dir que mala peça al teler si el creixement del PIB o la reducció de l'atur
registrat no és sinònim de més i millor cohesió social i de reducció de
desigualtats socials.
Les dades que ahir vam conèixer ens
informen que el llindar de risc de pobresa es situa en uns ingressos anuals de
8.011 € en llars d'una persona i de 16.823 € per a llars de dues persones
adultes i dues menors. A partir d'aquest indicador es descriuen les següents
situacions que consider especialment rellevants:
1. El 15,5% de la població està en
risc de pobresa, és a dir, tenen uns ingressos que no arriben al llindar de
risc de pobresa. 2. El 19,1% de persones està en risc de pobresa o exclusió
social (indicador AROPE, que és l'homologat a la UE i incorpora elements de
qualitat en l'ocupació). 3. El 14,1% i el 13,4% de llars tenen, respectivament,
moltes dificultats i bastants dificultats per arribar a fi de mes. 4. El 7,1%
de llars no poden permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada
(és a dir, pateixen pobresa energètica). 5. El 28,6% de llars no tenen
capacitat per afrontar despeses imprevistes (ni tan sols les derivades, posem
per cas, d'una malaltia). 6. El 12,1% de llars han tingut problemes en el
pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca, lloguer,
etc. 7. El 38,9% no pot permetre's anar de vacances ni una setmana a l'any. 8.
Gairebé l'1% no pot menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
En definitiva, l'ECV de 2016 ens
mostra que la de les Illes Balears és una societat en la qual encara hi ha
massa riscs de pobresa i/o exclusió social (massa gent buscant en els
contenidors d'escombraries alguna cosa per a mal viure) i excessives carències
materials per a parlar de superació de la crisi social. Afirmar el contrari
seria tant com acceptar que la nostrada governant esquerra moderada, més que
plantar cara a la realitat social, s'ha deixat transformar a un "neoliberalisme
progre" fins a la impotència per a fer de la democràcia un
veritable impuls de reducció de les desigualtats.
Publicat originalment a elperiscopi.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada