Les estadístiques estructurals són
les més importants perquè són les que reflecteixen allò que passa de manera
habitual, és a dir, fan referència a alguna cosa que forma part de la mateixa
estructura d'allò que analitzen. Tenen, però, el problema de la falta
d'immediatesa, cosa que, en aquest món de l'immediat, fa que algunes
informacions rellevants no copsin l'atenció del gran públic. Una d'aquestes
estadístiques estructurals importants en l'àmbit laboral es va publicar el
passat 28 de juliol, amb dades referides a l'any 2015. Em referesc a l'Enquesta
Anual d'Estructura Salarial que, pel que fa a les Illes Balears, ens informava
del següent: El salari (o guany salarial) brut en mitjana anual es va situar en
21.395,42 €. Per tant, ocupem una modesta posició mitjana-baixa en el rànquing
de les comunitats autònomes, i tenim un diferencial negatiu de més de mil
set-cents euros amb la mitjana del conjunt d'Espanya. No obstant això, potser
el més rellevant sigui anotar que, aquell any 2015, el salari mitjà dels
illencs i illenques va créixer amb prou feines un 0,3%, fet que ens va
col·locar en el grup de cua quant a pujada salarial en el rànquing autonòmic,
i, d'altra banda, que les Illes Balears és una de les quatre comunitats
autònomes en les quals el salari/hora, encara que de forma molt poc
significativa, baixa en relació amb l'any anterior.
Una de les característiques de
moltes estadístiques estructurals és que ens aporten una informació bastant
segregada. En el cas que comentem, ens permet saber que: 1. El guany salarial
més gran l'obtenen els treballadors/es de la indústria (un 16,6% i un 7% més
que en la construcció i en els serveis, respectivament). 2. La bretxa salarial
de gènere estimada per aquesta enquesta és del 16,6%. 3. Les persones amb un
contracte temporal tenen més d'un 26% manco de salari que les fixes. 4. El
salari dels menors de 25 anys és, aproximadament, l'equivalent al 60% del
salari mitjà total. 5. Les persones de nacionalitat espanyola superen un 24% el
guany salarial de les de nacionalitat estrangera. 6. El 'ventall salarial', és
a dir, la diferència entre el grup que més guany salarial té i el que menys, es
manté, amb un 44%, en la tònica dels darrers anys.
Se m'ocorren bastantes possibles
conclusions a partir de les anteriors dades, però, per abreviar, diria que les
més rellevants són les següents: el mercat laboral illenc no retribueix bé la
productivitat del factor treball, ni reparteix justament la riquesa que genera,
que continua anant de manera desproporcionada a beneficis empresarials. D'altra
banda, la important presència de dones al mercat laboral illenc, i que ocupen
categories estructuralment clau, com ara cambreres de pisos (les 'Kellys' que,
per cert, la setmana passada presentaren al Parlament Europeu les seves
reivindicacions de jubilació anticipada, regulació de càrrega de treball, etc.)
i personal de neteja de molts serveis públics, no modifica substancialment la
bretxa salarial de gènere. En tercer lloc, les dades referides a joves i a
persones amb nacionalitat no espanyola ens indiquen quins col·lectius tenen més
risc d'explotació laboral. I un assumpte cabdal per finalitzar: un ventall
salarial tan extremat ens està indicant, amb tota seguretat, les enormes
desigualtats que, com a conseqüència de l'aparició amb força de la pobresa
laboral, es donen al nostre mercat laboral.
Contràriament a les estadístiques
estructurals, les estadístiques conjunturals, ja que es refereixen a alguna
cosa que succeeix de manera puntual o en una situació concreta, tenen una gran
immediatesa. És el que ocorre cada principi de mes amb les dades d'atur
registrat, afiliacions a la Seguretat Social i contractes registrats. A tall
d'exemple, dimarts passat ens assabentàrem que a les Balears el mes de juny havia
acabat amb una xifra d'atur registrat de 38.866 persones (-16,0% que el mateix
mes de l'any passat) i una xifra mitjana de 550.208 afiliacions (anotacions
administratives i no persones) a la Seguretat Social (5,72% de creixement
interanual). També ens assabentàvem que la temporalitat en la contractació
continua sent extraordinàriament elevada. Tant és així que mentre que el juny
de l'any passat per a cada registre de Seguretat Social que es creixia es van
requerir 2 contractes, aquest any han estat necessaris 2,2 contractes.
En qualsevol cas, cal dir que a la fi de juny s'ha produït una gran
notícia entorn de les estadístiques laborals tant estructurals com
conjunturals. L'ha protagonitzada ni més ni menys que el Banc d'Espanya que, en
el seu segon informe trimestral d'enguany, ha proposat formes alternatives de
mesurar la desocupació. Sintèticament, el que proposa el banc central espanyol
és que es consideri persones desocupades, a més de les que no tenen cap
ocupació remunerada, les que tenen una subocupació (els treballadors i
treballadores pobres). Una proposta que està en la lògica del que succeeix, per
exemple, als EUA. Caldria, en aquesta ocasió, fer cas al Banc d'Espanya. Però
interessa a l''statu quo' illenc mesurar el pes de la subocupació en el mercat
laboral i, alhora, esbrinar si és conjuntural o estructural? "That is the question", que diria
Shakespeare.
Publicat
originalment a l’Ara Balears (06-VII-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada