Precarietats laborals estiuenques

Quan es publiquin aquestes línies seré de viatge. Fart de saturació turista hauré fugit d'aquesta sanció que m'han robat la Mallorca en la qual es podia gaudir del descans estiuenc fins i tot els que som indígenes. Ja saben que les autoritats i els poders fàctics han decretat que l'Índex de Pressió Humana o els vols que aterren en l'Aeroport de Palma són intangibles i que tot això de la saturació és una simple sensació. Però si d'una sensació es tracta, convindran amb mi que és una molt mala sensació, cony!

També hauré fugit de les que anomenaré "precarietats laborals estiuenques" que, per raons familiars, de veïnatge o amistat, tant em van atabalar durant el mes de juliol i els primers dies d'aquest mes d'agost.

Juliol va començar amb el que semblava una bona notícia. Un nebot em va enviar un wassapp en el que m'informava que aquest estiu treballaria uns mesos com a becari a una empresa tecnològica. Em preguntava quants mesos havia d'estar "assegurat" per saber si, amb els de l'estiu anterior, una vegada finalitzés el treball de becari d'enguany, tindria dret a alguna prestació per desocupació. Li vaig haver de contestar que perdés qualsevol esperança a tenir aquest dret i li vaig explicar que les beques no suposen una relació laboral en cap cas i, per tant, la seva cotització cobreix totes les contingències de la Seguretat Social (malaltia, accidents de treball, jubilació, invalidesa...) excepte la de desocupació, per la qual cosa no es genera el dret a aquesta prestació. El meu nebot és un d'aquests gairebé 80.000 becaris que en el conjunt d'Espanya tot i cotitzar a la Seguretat Social sofreixen una dura precarietat salarial durant el temps que dura la beca i en finalitzar-la.

Ja a mitjans de juliol em trob a l'entrada del meu Centre de Salut, a una filla d'uns veïns. En veure'm m'ofereix fer-me soci de Metges Sense Fronteres. Li contest que a casa ja som socis d'aquesta ONG i que no sabia que ella tingués cap relació amb MSF. Em contestà que efectivament res tenia a veure i que únicament era la feina d'aquest estiu que havia aconseguit mitjançant una empresa d'intermediació laboral. L'han fixada perquè faci de "captadora de socis" per diverses ONGs durant tres mesos. Li han obligat a fer-se autònoma i no li garanteixen cap retribució fixa. Depèn dels socis que faci i, pel que m'explica, en el millor dels casos, fregarà el Salari Mínim Interprofessional cada mes.

En els últims dies de juliol, tinc la necessitat que em portin a casa menjar preparat. És una cosa que faig tan poques vegades que no recordava l'última vegada que un repartidor d'aquest tipus de menjar tocava a la porta del meu domicili. En obrir-li m'adono que és el fill d'un amic. Li pregunt quant temps fa que treballa de repartidor. Em contesta que exactament no és un treballador repartidor sinó un col·laborador d'una plataforma digital que el crida al mòbil quan algun client reclama una comanda. Ni té relació laboral, ni res semblant.

I tanmateix el meu nebot, la filla del meu veí i el fill de l'amic seran considerats persones ocupades en l' EPA del Tercer Trimestre. I si algú parla de subocupació el califiquen de persona desbaratadora

.

Tot plegat, saturació turística que és considerada únicament una sensació i tanta precarietat laboral que és considerada una millora de la situació laboral, se'm fan inaguantables. Deix Mallorca per uns dies. A reveure!

Publicat originalment a dBalears (14-VIII-2017)