A la feina, en català?

Fan bé els mitjans de comunicació i els grups polítics centrant el focus en l'assumpte del requisit del català per al personal de l'IB-Salut. Però, més aviat que tard, s'haurà d'ampliar aquest focus a altres incompliments de la Llei de Normalització Lingüística i dels compromisos del Govern amb l'extensió de l'ús social de català. Per exemple, caldrà interrogar-se què està passant amb l'ús de la llengua pròpia de les Illes Balears en l'àmbit laboral i empresarial.

Convé recordar que, en el Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears, que en el seu dia –18 de juny de 2009– aprovà el Consell Social de la Llengua Catalana i que podeu consultar aquí, s'hi inclogueren tot un seguit de mesures orientades a "garantir el dret dels ciutadans a emprar la llengua catalana en les relacions laborals i empresarials", i a "garantir els drets dels ciutadans d'usar el català i de ser-hi atesos en les relacions comercials i financeres". Crec no equivocar-me si dic que res s'ha fet.

Per una altra banda, s'ha de recordar, també, que el Pacte per a la competitivitat, l'ocupació i la cohesió social a les Illes Balears, signat durant la legislatura 2007-2011, contenia (mirau-lo aquí) un acord en matèria de normalització lingüística i de potenciació de l'ús del català en els àmbits sociolaborals de les Illes Balears, amb accions concretes a desenvolupar en els àmbits de la negociació col·lectiva, la formació professional per a l'ocupació i la immigració laboral. Però res es va fer en els darrers anys d'aquella legislatura, ni, per descomptat, en el quadrienni del Govern de José Ramón Bauzá Díaz. Però, ara mateix, el que més em neguiteja és que no tinc cap notícia que aquest assumpte s'hagi inclòs en la concertació social de l'actual govern amb els agents socials i econòmics. Val a dir que no és un tema menor, si veritablement volem que el català sigui llengua de cohesió social.

Ha passat més de la meitat de la legislatura i se m'acuden alguns exemples d'aquesta, diguem-ho suaument, desídia governamental: 1. A l'anomenada 'Estratègia balear de la formació professional a l'ocupació' del Govern no hi ha ni rastre d'ensenyament de la llengua catalana, ni prop fer-hi, d'accions formatives desenvolupades en català. 2. Segueix en vigor l'article 111 del Decret 20/2015 que desenvolupa la llei turística de Bauzá i Delgado. Aquest article, d'una forma insòlita, estableix que els establiments de restauració han de "disposar de personal que parli alguna de les llengües oficials de la comunitat autònoma". Deix als juristes i als lingüistes la interpretació acurada d'aquest disbarat, però sospit que entre la sobreprotecció jurídica de què gaudeix el castellà i la situació sociolingüística de diglòssia del català, el que tenim legislat és que als locals de restauració no tenim garantits els nostres drets lingüístics i no podem queixar-nos si el personal que ens atén no sap, posem pel cas, què és un tallat. 3. El Tribunal d'Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB) és una fundació de la qual són part CAEB, UGT, i CCOO, finançada pel Govern, i que, en la seva tasca de mediació i arbitratge, és clau en el desenvolupament de les relacions laborals. Idò, si entrau a la seva web us adonareu que documentació tan rellevant com ara les memòries anuals o el model de reclamació estan únicament en castellà. M'informen que la burocràcia d'aquest organisme és gairebé exclusivament en castellà. Per tant, com tots els conflictes laborals individuals, i la majoria dels col·lectius que no es concilien al TAMIB, van a parar als jutjats, una institució en la qual l'administració autonòmica balear té competència directa –i per això la finança– fa que plogui sobre banyat en la situació d'ínfim ús del català a l'àmbit de la justícia.

Hom diria que s'ha decidit que l'ús del català en els àmbits laborals i socioeconòmics no és una qüestió prioritària. Potser perquè consideren que no aporta res a la competitivitat ni productivitat, i, per tant, la consideració del català com a llengua de cohesió social ha esdevingut en retòrica. En fi, contestant la pregunta del títol d'aquest article: A la feina, en català? És clar que ara mateix no. Fins quan?

Publicat originalment a l’Ara Balears ( 21-IX-2017)