En el llibre "I si passa,
què ens passa? Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera davant la independència
de Catalunya", editat el 2015 per Arrela, Georgina Sas Sanuy clou el seu
text –cal recordar que l'obra és un recull de "33 articles per a la
reflexió"- fent-se seves les següents paraules de Martí i Pol:
"Potser caldria que trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat,
alguna sublimitat que capgirés la història". Idò, pot ser que la setmana
que comença sigui una setmana que capgiri la història. Passi el que passi en
els dies vinents en el Principat de Catalunya, de segur que seran
transcendentals, també, per a la ciutadania de les Illes Balears.
Tot indica que, per la lògica de
la calendarització del full de ruta del procés d'autodeterminació català, durant
la setmana que comença aquest dilluns s'aprovaran les dues lleis claus: la
del referèndum d'autodeterminació,
i la
de transitorietat jurídica i fundacional de la república. Aquesta setmana
és, també, la prèvia a l'Onze de Setembre d'enguany, de la Diada del Sí, que mobilitzarà a centenars de milers de
persones sota l'eslògan "REFERÈNDUM ÉS DEMOCRÀCIA", i en la que,
probablement, el President Puigdemont convocarà formalment el Referèndum de l'1
d'octubre. A més a més, la setmana que començam pot, sens dubte, capgirar la
història segons la reacció i mesures que, eventualment, prengui l'Estat
Espanyol davant tot plegat.
I a casa nostra, què? És evident
que els esdeveniments d'aquests pròxims dies canviaran, també, la nostra
història. Per això, resulta transcendental la concentració del dijous 7 de
setembre a les 19 hores a la Plaça Major de Palma, que, per donar suport al
"Sí a la República Catalana", han convocat l'Obra Cultural Balear
(OCB), l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, i Avançam. L'acte és, a parer meu,
transcendent, no tant pel nombre de persones que ens concentrarem, sinó per la
presència dels representants institucionals que hi participin. A mi em sembla
essencial saber si, posem pel cas, el Vicepresident del Govern de les Illes
Balears, el President del Consell de Mallorca, o el Batle de Palma diuen a la
palmesana Plaça Major: Sí a la República Catalana!
Per una altra banda, com de forma
incompressible s'ha estat -hem estat- extraordinàriament mandrosos en el debat,
i no hem fet un treball curós sobre les repercussions a casa nostra d'una
hipotètica independència de Catalunya, malauradament pot ser que actes com el
de dijous d'aquesta setmana siguin manco massius del que alguns voldríem. En el
llibre abans citat, Joan Buades ja escrivia -abans d’arribar als graus de
saturació trística que hem arribat l’any passat i aquest- que "si no espavilem, i la independència
de Catalunya sud és una oportunitat que toca a la porta com poques vegades en
els darrers segles, el futur [de les Illes Balears] s'assemblarà prou més al de
les colònies turístiques insulars, empobrides i aculturades, com la República
Dominicana o Jamaica, que al d'una societat europea amb una alta qualitat de
vida, amb una cohesió social forta capaç de passar un testimoni digne al jovent
que puja".
El cert i segur és que ens
esperen dies i hores emocionants i transcendentals. Al Principat, amb
seguretat, es farà realitat allò que ens va dir Vicent Andrés Estellés: “No
podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”. I a les Illes? Doncs
Georgina Sas Sanuy remata l'article esmentat al començament d'aquestes línies
afirmant que "el futur no se'ns presenta gens fàcil”. I, tanmateix,
l'existència de la República Catalana ho pot capgirar, per bé, tot.
Publicat originalment a dBalears (04-IX-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada