A les Illes Balears, en finalitzar
el passat mes d'agost hi havia una mitjana de 27.045 afiliacions a la Seguretat
Social més que al final del mateix mes de l'any anterior. No obstant això,
l'atur registrat tingué un descens interanual de 5.413 persones. Aquesta
aparent falta de lògica en les xifres s'explica per diverses raons: d'una
banda, les afiliacions són registres administratius (una mateixa persona pot
computar-se unes quantes vegades), mentre que la xifra d'atur registrat es
refereix a persones; d'altra banda, cal tenir en compte que els requisits per
ser considerada "persona aturada registrada" són tremendament
restrictius. A tall d'exemple, a les persones amb relació laboral de fixos discontinus
o a les que, estant en atur, participen en algun programa de polítiques actives
d'ocupació (posem per al cas un curset de formació) no se les computa.
En qualsevol cas, la distorsió de
xifres entre els dos registres esmentats es produeix, sobretot, per la gran
volatilitat de la permanència de les persones al mercat de treball, una vegada
hi han entrat, i s'ha registrat la seva afiliació a la Seguretat Social. En
l'article de la setmana passada a l’ARA Balears aportava una dada prou
il·lustrativa: des del 2012 –l'any de la darrera reforma laboral– els
contractes de fins a cinc dies han augmentat gairebé un 127%, i ara afegesc que
en el passat mes d'agost, dels 41.876 contractes registrats, un 85% eren
temporals, gairebé un 34% dels quals tenien una durada inferior a 30 dies, i
més d'un 25% eren contractes d'una durada d'1 a 5 dies. Això fa que, per
exemple, en el mes de juliol d'aquest any (última informació disponible) es
registressin 68.482 altes i 59.182 baixes a la Seguretat Social. Òbviament, ni
es van crear, ni es van destruir tantes ocupacions. Simplement, amb tants
contractes de curtíssima durada, i amb tanta rotació en els llocs de treball,
la mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social ha esdevingut més un indicador
de la temporalitat laboral, que no pas de la creació d'ocupació. Per acabar
d'arrodonir-ho, convé tenir en compte que el registre d'atur, a més de les
exclusions abans assenyalades, no computa “l'atur desanimat", és a dir, la
gent que cerca treball assalariat al marge del SOIB. Val a dir que, als països
desenvolupats –excepte a Espanya– es considera un bon indicatiu el fet que
creixi la xifra de gent inscrita en els serveis públics d'ocupació perquè
indica l'augment de l'interès per la formació contínua, l'aprenentatge de noves
competències, etc. En definitiva, és un bon símptoma d'una població activa,
diguem que activada. No crec, més aviat al contrari, que a casa nostra puguem
bravejar en aquest àmbit, car, no debades, les perspectives de l'INE són d'una
taxa d'activitat a la baixa en els anys vinents.
Què vull dir amb tot plegat? Doncs
que repensar com es fan els diagnòstics del mercat laboral és una qüestió
fonamental. Tant o més ho és bandejar tòpics sobre una suposada baixa
productivitat de la nostra mà obra, sobre la inevitabilitat de la precarietat
laboral en els serveis turístics, o dogmes sobre les bondats de la flexibilitat
laboral, entesa com l'absoluta absència de flexiseguretat.
És per això que m'ha semblat tan
interessant un informe que, amb el nom i l'objectiu d'aconseguir good work for
all (bones ocupacions per a tothom), recentment s’ha publicat al Regne Unit. No
és el lloc per analitzar les propostes que en aquest document es fan, i sobre
les quals tinc coincidències i divergències. Tampoc no és el lloc per
reflexionar sobre la conveniència que aquests estudis siguin encarregats a
experts i expertes, però avanç que, al meu entendre, en aquests assumptes del
mercat laboral, i en molts altres, bé està recordar els advertiments de Rossana
Rossanda sobre la presumpta "neutralitat social de la ciència".
Tanmateix, el punt veritablement
rellevant és que l'encàrrec i les reflexions no són, només ni prioritàriament,
sobre com mantenir o crear ocupació en un context de canvis estructurals
provocats per una globalització cada vegada menys governable democràticament,
l'extensió dels sectors econòmics de serveis o els efectes de la nova revolució
industrial de la robòtica i la digitalització. El repte plantejat és com
aconseguir bones ocupacions per a tothom.
No és un repte fàcil, però cal tenir
en compte que "imposar la idea que estem condemnats a viure al món en què
vivim ha estat i és un triomf del neoliberalisme" (Javier Tébar Hurtado a
‘No tingueu por del nou’). El seu triomf total i definitiu seria acceptar que
no es pot revertir la situació actual de precarietat laboral com a norma.
Publicat originalment a l’Ara Balears 14-IX-2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada