On menys t'ho esperes, guaita el feixisme

Publicat originalment a dBalears ( 19-03-2018)

Fa temps que ens estem preguntant què fa malament l'esquerra perquè l'extrema dreta avanci electoralment i discursivament entre un electorat i una base social que abans pertanyia al plural espectre democràtic de l'esquerra. És un persistent neguit per allò que passa a gairebé tota la geografia política mundial. Des dels EUA de Donald Trump, passant pels triomfs electorals de la dreta extremada llatinoamericana, el reforçament de l'autoritarisme a Rússia, Turquia o la Xina, fins a la UE, amb els exemples més preclars del Front Nacional a França, l'AfD (Alternative für Deutschland) a Alemanya, o els recents resultats de la Lliga a Itàlia.

Sens dubte, els efectes de la globalització turbocapitalista, i els quaranta anys de neoliberalisme tenen molt a veure amb aquestes pors a la democràcia de debò amb impuls igualitari. I el repte al que ens enfrontem els no neoliberals és gegantí. Encara que aquests siguin imprescindibles, no es tracta només de tenir discursos antifeixistes i antineoliberals. Potser, només potser, el camí és el que en el llibre col·lectiu "La gran regressió" proposa Paul Mason en afirmar que "El desafiament polític i econòmic més concret per a l'esquerra és construir la narrativa postneoliberal. Tots els partits, tots els polítics, totes les estructures, totes les teories que obstaculitzin això s'haurien de desterrar. Perquè tenim el temps en contra". Mentrestant, el feixisme guaita on menys t'ho esperes.

Per sostenir això que acab d'escriure, els explic una història verídica: Fa unes setmanes em vaig implicar, a títol personal, en les tasques de constituir a Mallorca una plataforma per denunciar i lluitar contra una de les manifestacions més punyets del neoliberalisme. Estàvem en la fase de completar incorporacions d'organitzacions i persones, organitzar les primeres activitats, etc. Per a això, es va obrir un xat al Telegram. La comunicació, intercanvi d'informació, de cites, etc. funcionava perfectament fins que un dia de la setmana passada –el dia abans del debat al Congrés dels Diputats sobre la Cadena Perpetua (eufemísticament anomenada presó permanent revisable), i enmig del tsunami del, en paraules de J. M. Puyal, periodisme de merda a col·lació de la mort del nen Gabriel- algú va enviar una convocatòria de manifestació amb la següent motivació: “SI A LA CADENA PERPETUA PARA ASESINOS, VIOLADORES, TERRORISTAS Y SECUENTRADORES.”   

Immediatament, vaig manifestar el meu radical desacord, i altres persones del xat també ho van fer. Però, el fet alarmant és que, en un grup tan petit –no més de 20 persones-, unit per una causa antineoliberal, i a favor d'una societat amb molta més justícia social, es llegissin afirmacions com: "... jo no crec que qui ha matat al meu fill mereixi reinserir-se, respect la vostra opinió però no la compartesc, si el meu fill no tornarà a veure la llum del sol, el seu assassí/na tampoc"; "Estic a favor de la presó permanent per a assassins, violadors, pederastes, no es mereixen veure la llum del dia"; "Aquest tipus de gent no mereix ni perdó ni reinserció"; "Doncs jo acab a la presó però aquesta sota terra!!"; "...a mi em maten al meu fill/a i et dic que no torna a veure la llum del dia..."; "Tu ho anomenaries venjança i jo justícia"

Així anava la cosa, fins que vaig deixar el xat i qualsevol relació amb l'esmentada plataforma.

I, tanmateix, no vull dir que les persones que van escriure aquests terribles missatges siguin conscientment feixistes. Però si afirm que tinc moltes ganes de llegir el llibre que tinc sobre la taula a on escric aquest article. És el darrer de Rob Riemen, i a la contraportada es pot llegir: "Riemen reivindica que cal mantenir viu l'humanisme europeu, a la manera de Thomas Mann, Albert Camus, o Natalia Ginzburg (entre molts altres pensadors dels quals parla en aquest volum) per combatre la ignorància, l'estupidesa organitzada, l'odi, i la por que promouen determinades elits polítiques per destruir l'esperit autèntic de la civilització democràtica, basat en la veritat, la bellesa i la justícia". No debades el llibre es titula "Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme".