Publicat originalment a
dBalears (13-08-2018)
Em podria limitar a complir aquesta
cita setmanal amb els lectors i les lectores de dBaleares amb una simple
recomanació: Comprin i llegeixin el llibre "La
indústria invisible, 1950-2016. El desenvolupament del turisme a l'economia
balear" de Carles Manera i Ferran Navinés, recentment editat
per Lleonard Muntaner.
Però, encara que siguin dies
d'estiu, cal justificar una mica la recomanació. Idò som-hi: Si el compren,
contribuiran al sosteniment de la indústria editorial local. I aquest suport
res tindrà a veure amb la mercantilització neoliberal que es preveu fer amb la
cultura mitjançant ‘Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears’.
Si el llegeixen, s'adonaran del
gran debat que plantegen els autors, i que, sincerament, crec que és inajornable,
i imprescindible fer amb nombres i arguments robustos. Manera i Navinés no
s'estan d'afirmar que l'interrogatori a l'economia balear que el catedràtic
d'Història Econòmica de la UIB i el doctor en Economia per la UB formulen en el
llibre "està més farcit de dubtes que de certeses, més d'hipòtesis de
treball que de veredictes certs i acrítics". Un impressionat contrast amb
altres discursives econòmiques força
mediàtics.
En el plantejament de l'obra hi ha
un treballat intent de demostrar que la, diguem, sostenibilitat del creixement
turístic illenc es pot aconseguir amb una bona gestió de les externalitats
negatives que genera el turisme, i, d'altra banda, amb una militant aposta per
la diversificació del model econòmic de les Illes Balears a partir d'un gran
esforç col·lectiu en R+D+i. En la meva opinió, la sostenibilitat del turisme només
vindrà des del decreixement. I per gestionar aquest canvi decreixent es
necessita voluntat política, potents polítiques públiques per pagar i dirigir
la transició, i, molt important, transparència. En aquest sentit, és
intolerable que, per exemple, Espanya no hagi realitzat, des de 2007, cap
estudi que mesuri la petjada de carboni del turisme. Val a dir que llavors va
ser del 10,6% del total d'emissions! D'altra banda, em tem que siguin
excessives les esperances dipositades en la R-D+i. Al costat de l'impuls públic
i privat de la recerca, s'hauria de parlar de què cal investigar. En més
turisme, o, posem per cas, en el sector econòmic de les cures de les persones?
Per acabar d'arrodonir una obra ja
de per si rodona, potser és estat interessant que els autors haguessin dedicat unes pàgines a: (i) alguna reflexió
sobre el valor del Diàleg Social en el suggerit pels autors lideratge per al
canvi o correcció del model de creixement, (ii) alguna aproximació als
problemes que, per a un creixement inclusiu, genera una demografia empresarial
tant de micro empresa, (iii) una major èmfasi en les desigualtats
consubstancials al nostre sistema econòmic (encara que molt encertadament
parlin de "manchesterització de les
relacions aborals”), i (iv) algun pronòstic
sobre les repercussions de l'hipotètic Règim Especial de les Illes
Balears (REIB). Val a dir que, en opinió de l'ecologisme social i polític
canari, les conseqüències de les "avantatges fiscals" per a Canàries
han estat catastròfiques en termes de sostenibilitat ecològica.
I, tanmateix, és un llibre
imprescindible, encara que només sigui per animar el debat, i per evidenciar
que, a casa nostra, no tot són "pirotècnies discursives que tracten de
camuflar el principal sentit que regeix la filosofia central de la
competitivitat. Reduir costos per a, de retruc, comunicar que es pujaran els
esglaons perduts en els rànquings econòmics".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada