Tanmateix Josep Fontana segura viu, perquè el seguirem (re)llegint.
Us he de confessar que, per l'època de publicació (la difícil
època per a les idees i l’acció política i social emancipadora dels principis dels anys 90 del segle passat), el llibre de Fontana que, potser, més m’ha marcat,
ha sigut “La historia después del fin de la historia”.
Fullejant-ho hi trobo un paràgraf especialment subratllat.
Diu així:
“Porque conviene que quede claro que hay algo de lo que sostuvimos en el pasado de lo que no nos avergonzamos ni hemos renegado: El propósito de seguir luchando por un mundo donde haya la mayor igualdad posible dentro de la mayor libertad. En este combate no importa perder una batalla, porque sabemos que otros lo proseguirán. E incluso si supiéramos de antemano que es inútil, porque todas las batallas deben perderse, habría merecido la pena librarlo.”
Gràcies, Mestre per tant i tant. Seguim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada