Publicat originalment
a dBalears (14-01-2019)
De les societats líquides,
descrites per Zygmunt Bauman, passarem, en expressió del mateix Bauman i de
Carlo Bordoni, a les societats en estats de crisis, i, d'aquestes, a les
societats del descens, de les que en parla, per exemple, n'Oliver Nachtwey. Val
a dir que aquestes societats en crisis, i d'ascensors socials descendents tenen
com a característiques cabdals una desdemocratització de la democràcia (el que
s'ha anomenat postdemocràcia); les grans desigualtats (desfiscalització per a
les persones riques i molt riques, paradisos fiscals a balquena, etc.); i
precarietat laboral sistèmica. Sobre aquesta darrera característica Bauman va
escriure: "Una conseqüència immediata de la precarietat i de la fugacitat
inherent a les posicions socials que l'anomenat `mercat de treball’ ofereix en
l'actualitat és l'àmpliament assenyalat canvi profund que s'ha produït en l'actitud
davant el concepte de ‘treball’, i, en concret, davant la idea d'una ocupació
estable, que sigui prou fiable per a poder determinar la posició social a mitjà
termini i les perspectives de vida de qui ho exerceix". És a dir,
"tenir treball" ja no garanteix un cert grau d'integració social.
I, no obstant això, hi ha molta,
diguem-ho així, infantilització davant aquest fenomen de la precarització
laboral i vital. Vegem un exemple de casa nostra: En l'anàlisi del Govern de
les Illes Balears de les
dades d'atur i afiliacions a la Seguretat Social del mes de desembre de 2018,
s'emfatitza la "bona evolució de la qualitat de l'ocupació", sense
donar una sola dada de la contractació de curta i molt curta durada, o de
l'evolució de la taxa de pobresa laboral.
L'infantilisme en l'anàlisi de la
situació laboral sol obviar el terme "precarietat", substituint-lo
pel de "qualitat de l'ocupació", com si una ocupació formalment de
qualitat (per exemple en els termes que l'OIT defineix l' "ocupació
digna"), no pugui ser, al mateix temps, una ocupació precària. La
precarietat laboral és un assumpte força polièdric: Unes mínimes condicions de
decència són condició necessària, però no suficient. Per poder parlar d’absència de precarietat, car
també parlar del grau de sindicalització
en el lloc de treball, de la inseguretat
de veure's afectat per un ERO, encara que l'empresa tingui abundosos beneficis,
de la possibilitat de tenir dret a ser
subrogat/da en funció de si es realitza o no una activitat
laboral "desmaterialitzada"(sic), de quin conveni
col·lectiu ha d'aplicar-se a les empreses multiserveis; d’esser involuntàriament Treballador
Autònom Econòmicament Dependent (TRADE) o,
pitjor encara, fals autònom; etc., etc.
Em rebel contra aquestes anàlisis
simplistes perquè sóc de l'opinió que la precarietat laboral i vital ajuda a
l'expansió del monstre del feixisme. Per això segur que és útil prendre en
consideració Amos Oz, que ens va deixar el proppassat 28 desembre 2018. En aquell imprescindible text de 2003 titulat "Contra el
fanatisme" afirmava que "tal
vegada el pitjor aspecte de la globalització sigui la infantilització del
gènere humà".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada