Aquí governa el mercat i punt!

Acomiadàvem 2018 amb notícies com ara la que feia referència al fet que “els ports de Balears han registrat un augment d'un 15,1% de creueristes fins a l'octubre”, o una altra que afirmava que “més d'un milió de viatgers passaran pels aeroports de Balears entre Nadal i Reis”. És un no parar, un creixement turístic sense límits que provoca paradoxes com la que es resumeix en aquest titular de premsa: “El nombre de treballadors peninsulars que arriba a Balears es duplica en sis anys”. Mentrestant, la renda per càpita disminueix i creixen les desigualtats.

Per una altra banda, a les acaballes del 2018 es va presentar la Memòria del Consell Econòmic i Social sobre l'economia, el treball, i la societat de les Illes Balears 2017. Són més de 800 pàgines (més bastants gràfics i taules només disponibles en línia). Amb tal volum d'informacions, dades, i anàlisis, de més o menys interès, es corre el risc que passi desapercebut un text de tot just 8 pàgines, però absolutament imprescindible. Està signat per la Dra. Catalina M. Torres sota el títol de “Causes i conseqüències del canvi climàtic a les Balears. La necessària acció pel clima” en el que, per exemple, es pot llegir:

“El pes del sector turístic en l’estructura productiva balear i la gran afluència de turisme internacional, generador de més emissions de CO2 que el domèstic per l’ús intensiu de transport aeri, ajuden a explicar la contribució de les Illes a l’escalfament global. El 2017, visitaren les Balears 16.339.756 turistes, un 6,3% més que en 2016, dels quals el 84,4% foren estrangers. Contràriament al que es pensa, el turisme no és una indústria “sense fums” ja que es tracta d’un sector intensiu en l’ús d’energia”. O “Això [la lluita contra el canvi climàtic] passa, a Balears, per posar límits al creixement turístic i diversificar l’economia en favor de sectors més respectuosos amb el nostre territori, patrimoni i idiosincràsia. I és que, davant la creixent intensitat energètica i material del turisme i els elevats impactes ambientals i socials que se’n deriven, a dins i fora de les Illes, la justícia climàtica obliga a cercar formes alternatives de desenvolupament social que posin la natura i les persones en el centre de les polítiques. Models de desenvolupament social que s’articulin des de la cooperació i la solidaritat i no des de la competitivitat i l’individualisme. La lluita contra el canvi climàtic a Balears ha de passar, doncs, i sobretot, per lluitar contra la seva “turistització”. Un objectiu que, si també es té en compte l’elevada vulnerabilitat del turisme al canvi climàtic i la seva sensibilitat a les condicions polítiques, econòmiques i socials de la destinació, hauria d’esdevenir objectiu últim de la necessària acció pel clima”.

Llegint aquest final del capítol dedicat a Medi Ambient de la citada Memòria del CES, i les notícies amb què he començat aquestes línies, no és mal de fer concloure que, prenent en consideració que governar ve del llatí gubernare, que en principi significa "pilotar un vaixell", és a dir, acció que realitza el timoner, que en llatí és gubernator, aquí qui governa -qui porta el timó cap al precipici- és el mercat i punt!

Publicat originalment a dBalears (07-01-2019)