COP25: Fracàs

Publicat originalment a dBalears (16-12-2019)

A mitjan horabaixa de dissabte Ecologistas en Acción piulà: "Els pobles indígenes ja estan sofrint les conseqüències del canvi climàtic. I les solucions no poden trobar-se en els mecanismes de mercats de carboni. Els nostres boscos i la nostra terra no estan en venda. #COP25 #COPSeguimosAquí". Uns minuts després una altra piulada: "«No aturarem. Les coses canviaran, amb o sense la participació dels governs. La #COP25 ha fallat a la gent i al planeta. Poder per al poble». Aquesta és una conclusió de la sessió plenària final de la societat civil a la Cimera del Clima. #JustíciaClimàtica".

Aquestes dues piulades avançaven els motius del fracàs de la Cimera Mundial del Clima COP25, si més no en l'objectiu d'allò fonamental: fer realitat l'objectiu de mantenir l'increment de la temperatura del planeta molt per sota dels 2 °C, i, si pot ser, en 1,5 °C. Un fracàs que, després d'un agònic final amb successius ajornaments, es va concretar a mitjan matí del diumenge, amb un acord tan de mínims i feble, que s'ha de qualificar de fracàs: Ecologistas en Acción no s'està de  fer una valoració -"El mundo grita emergencia y los gobiernos se tapan los oídos"- força crítica.

Sens dubte, convindrà analitzar fil per randa els resultats finals de la cimera, i acabar d'esbrinar si, a la declaració final, hi ha algun aspecte positiu. Però, no cal endinsar-se en l'abundant documentació oficial per concloure que hem presenciat un lamentable fracàs per fer front a l'emergència climàtica . Però, tal vegada, no és un fracàs inesperat.

La primera de les piulades amb què he començat aquestes línies va al moll de l'os d'aquest fracàs: Els estats no fan cas a la comunitat científica internacional, que adverteix de la proximitat del punt de no retorn de la crisi climàtica (a partir d'un escalfament de 2 °C hi ha punts de no retorn) que, val a dir-ho, afectarà el conjunt de les societats, encara que en diferents temps, a diferències velocitats, i amb desigual virulència. De fet, com denuncien els pobles indígenes, ells ja pateixen la crisi climàtica. La manca de justícia climàtica és esborronadora, car està sobradament demostrat que les grans emissions contaminants estan estretament relacionades amb les concentracions de riquesa i d'ingressos. En aquest sentit, cal recordar unes paraules de Thomas Piketty: "no serem capaços de resoldre el problema del canvi climàtic si no reduïm la desigualtat".

Per una altra banda, els mecanismes de mercats de carboni no són una solució al col·lapse climàtic. Però, aquest comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle sembla ser un element clau a les Cimeres Climàtiques. En aquest assumpte cal –si veritablement es vol aturar l'escalfament- ser realista i assumir que la solució no està en el mercadeig d'emissions, sinó en la seva reducció, i fer-ho amb criteris de justícia social.

Val a dir que quan vaig llegir que els indígenes afirmaven que "els nostres boscos i la nostra terra no estan en venda" no vaig poder estar de recordar una publicació recent del Centre d'estudis Cristianisme i Justícia, titulada "Mercaderies fictícies. Recuperant Polanyi per al segle XXI", en la que Guillermo Casasnovas escriu: "L'autor [l'imprescindible i tan actual Karl Polanyi i la seva obra La Gran Transformació (1944)] ens recorda que la terra no existeix només per donar rendiments econòmics sinó que està a la identitat de les persones i, fins i tot, a l'espiritualitat i la transcendència, com en el cas de la Pachamama andina".

Tanmateix, el punt substancial del fracàs de la COP25 rau en la cosa dita en la segona piulada esmentada a l'inici d'aquestes reflexions: Malgrat el formidable estirabot en la mobilització social per "canviar el sistema per a salvar la Terra" –mil gràcies Greta Thunberg, Fridays for Future,...-, cal anar més lluny. No aturarem. Hem de persistir amb el "People Have the Power" de Patti Smith. "Em vaig despertar al crit / Que el poble / tenen el poder Per canviar / la feina dels necis".