Publicat
originalment a dBalears (11-05-2020)
"Tot
era possible, menys qüestionar el sentit i els límits del possible. Viure a les
presons del possible volia dir, per tant, estar condemnats a escollir en un món
al qual no hi havia alternativa. Contingent i necessària alhora, la realitat
del capitalisme global ja no deixava res fora" escrivia Marina Garcés, en
un article periodístic de 2016, tot fent referència al seu primer llibre
intitulat "En las prisiones de lo possible" (Bellaterra, 2002). La
meva filòsofa de capçalera, que havia escric aquest volum en els darrers quatre
anys del segle XX –transcorreguts gairebé vint anys, en els que es consolidà
l'expansió del neoliberalisme com a construcció social hegemònica, es produí la
gran crisi financera-econòmica-social de 2007/2008, s’accelerà l'espiral de la
triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, ecosistemes), etc.-, reblava el
clau en l'esmentat article afirmant: "hem passat de celebrar la millor
opció possible, a resignar-nos a no tenir altra opció que seguir endavant,
contra nosaltres mateixos, els uns contra els altres. I aquell altre món
possible s'expressa avui en la desesperació d'unes lluites socials més
defensives que creatives, més urgents que prometedores, més reparadores que
transformadores".
Passarà
el mateix després de la fenomenal crisi coronavírica? Quines seran les presons
del possible post COVID-19? Seguirem, en els millors dels casos,
a la defensiva, resistint, sense propostes creatives, i, alhora,
transformadores? És difícil de saber del cert el que passarà, però sembla que
algunes de les presons del possible poden ensorrar-se. Dependrà de la força de la
mobilització social, i de la capacitat per capgirar dinàmiques.
En
aquest àmbit de la proposta no mainstream, la setmana passada va ser força
engrescadora: Es va presentar la iniciativa de la "gent
que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional".
La reclamació de la Renda Bàsica és cada pic més compartida, i més necessària
si no volem que la crisi econòmica i social-humanitària provocada pel
coronavirus COVID-19 signifiqui un brutal estirabot de les ja bestials
desigualtats.
També
va ser la setmana de la presentació del document "Rescat
fiscal. Mesures de xoc i propostes de reforma estructural del sistema impositiu
en temps de la COVID-19" de la Plataforma per una fiscalitat justa,
ambiental, i solidària. És un document que cal llegir amb atenció pel seu rigor
i claredat. Molt succintament, es proposen 15 paquets de mesures fiscals per a
respondre amb lideratge públic i social a la crisi econòmica derivada de la
COVID-19, entre les quals destaquen: 1. La creació d'una Taxa Covid per als
patrimonis de més d'1 milió d'euros. 2. Un complement extraordinari i
progressiu de la tarifa sobre els trams superiors de l'IRPF a escala estatal.
3. Tributació mínima efectiva de l'Impost de Societats del 15% sobre el
resultat comptable, i del 18% per a grans empreses, i sector de la banca i
hidrocarburs. 4. Apujar de 3 punts l'IVA per a béns sumptuaris, i aplicar un
tipus "0" per a determinats productes sanitaris i d'higiene personal.
Tot
i que amb aquestes mesures es podria arribar a tenir un impacte recaptatori
mínim addicional en el mig-llarg termini de 34.301 milions d'euros anuals -que
no és poca cosa-, allò que em sembla més rellevat és el seu contingut de
pedagogia fiscal, tot afirmant que "s'obre un horitzó inquietant en el
qual la fiscalitat pot ser l'eina clau per a fer-hi front. Des de la Plataforma
apostem per fer-ho de forma co-responsable, amb l'esforç tributari necessari i
amb un caràcter clar de progressivitat. Per això, demanem un esforç més gran a
qui més té. És el moment també de treballar per una reforma fiscal de futur a
través de l'eliminació de beneficis fiscals, l'equiparació de la tributació de
rendes del treball i del capital o la fi dels privilegis vinculats a societats
inversores i a la presència en paradisos fiscals". Tinguin per segur que
sense grans dosis de justícia fiscal només se'n sortiran de la pandèmia les
persones riques i molt riques!
I,
per arrodonir una setmana del tot propositiva per esvair les presons del
possible, es va presentar la iniciativa "La vida al centre". Es tracta
d'un seguit de propostes concretes de l'ecologisme, el feminisme, l'agricultura
ecològica, i l'ecònoma social i solidària de Mallorca per una transició ecosocial,
és a dir, per tal "d'exigir que la sortida de la crisi sanitària tengui
com a pilars fonamentals la justícia social, climàtica i ambiental i la cura
del territori i les persones, com a base d'una nova economia".
Aquesta
és, sens dubte, una proposta molt i molt important que ens allibera de les
presons del possible. En temps de pandèmies i d'emergència climàtica, cal
recordar aquella idea que Walter Benjamin formulava més o menys així: la
revolució no és un moment d'acceleració, sinó, al contrari, un moment de tirar
el fre a la "locomotora del progrés" que ens porta cap a l'abisme.
És
hora de canviar de direcció per a què puguem preservar la vida. És l'hora de no
acceptar l'empresonament d'altres paradigmes que no siguin allò que els
poderosos han decidit que és l'únic possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada