Publicat originalment a dBalears (26-07-2021)
La
salut mental és un focus de desigualtat social brutal. Per exemple, l'Enquesta
de Condicions de Vida de 2020, publicada recentment, ens informava que el 38,5%
de les llars illenques no van tenir capacitat per a afrontar despeses
imprevistes. L'atenció preventiva de la salut mental pot ser una d'aquestes
despeses imprevistes, inassolibles per a més d'un terç de les llars de les
Balears. Fa uns dies participava en una tertúlia radiofònica, i aquest assumpte
sortí a conversació. Vaig fer la següent pegunta retòrica a les tres persones
amb qui compartia l'estudi de la ràdio: Coneixeu alguna persona atesa a Ibsalut
per problemes psicològics? Tothom contestà que no en coneixia cap. No obstat
això, les quatre persones coneixíem a persones que reben atenció psicològica en
l'àmbit privat. Tots i totes avinguérem a bé que la gent que coneixíem que
anava al psicòleg o la psicòloga no formava part d'aquestes llars que no poden
fer front a una despesa imprevista... Evidentment, no té, tot plegat, cap valor
estadístic, però tampoc és una anècdota.
El
cas és que s'acaba de publicar l'informe "Condiciones de trabajo y salud
tras un año de pandemia"
del qual n'és impulsor el sindicat CCOO, on es pot llegir, entre altres moltes
informacions de gran interès, que "la diferència de risc de mala salut
mental observada entre els qui tenen un salari suficient per cobrir les
necessitats de la seva llar i els qui no s'han incrementat lleugerament (3%)
des de 2020"; i que "el risc de mala salut mental ha augmentat per a
tots dos grups durant aquest últim any, passant d'un 48,7% a un 52,3% entre els
qui sí que tenen cobertes les seves necessitats econòmiques, i d'un 67,2% a un
73,8% entre els que no les tenen cobertes. Així doncs, l'augment més gran
(6,6%) s'ha produït en el grup que ja estava pitjor d'entrada". Vet aquí
una prova fefaent de desigualtats davant els problemes de salut mental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada