Publicat
originalment a Ultima Hora (23-02-2022)
I. A finals de setembre se
celebrarà el congrés de Basic Income Earth Network (BIEN). Pel que fa a les
activitats presencials, la seu serà la ciutat australiana de Brisbane, però
bona part del congrés es desenvoluparà en línia. El cas és que aquest
esdeveniment global acadèmic, polític, de moviments socials, i de l'activisme
de la, diguem-ho així, xarxa internacional de renda bàsica, enguany es
desplegarà sota l'eslògan "Crisis and Transformation".
Sens
dubte és un eslògan encertat. La confluència de les crisis democràtica
(estirabot de la plutocràcia), de pèrdua de capacitat d'integració social del
treball remunerat (extensió de la pobresa laboral), econòmica (grans desigualtats,
evasió fiscal a l'engròs, deute impagable, etc.), i de triple crisi ecològica
(climàtica, biodiversitat i ecosistemes) fa imprescindible l'impuls de
transformacions.
II. La Renda Bàsica (RB, en
endavant) és una de les qüestions de l'agenda transformadora. No és
"la" solució o "la" alternativa al desordre neoliberal,
però és conditio sine qua non per construir un sentit comú alternatiu al desori
actual. És, d'antuvi, inversemblant imaginar l'abordatge dels canvis en curs (robotització,
digitalització, intel·ligència artificial, entre d'altres) i les
imprescindibles accions de mitigació del canvi climàtic amb les mateixes
polítiques públiques del passat. La RB és una mesura realitzable, finançable
amb una millora via fiscal del repartiment de la riquesa, i, alhora,
modernitzadora del model socioeconòmic.
Però,
abans d'avançar més, de què xerram quan fem esment a la RB? Per resumir-ho:
d'una assignació pública monetària que rep periòdicament i indefinidament tota
la població. Una assignació que és universal, incondicional, individual,
suficient, i complementària i compatible al que coneixem com a Estat del
Benestar. És universal perquè en té dret tothom, talment com es té dret a la
salut o a l'educació. En ser concebuda com un dret de ciutadania és, òbviament,
individual (no és una prestació familiarista) i incondicional, és a dir, no
exigeix cap contraprestació. La suficiència vol dir que ha de tenir una quantia
com a mínim equivalent al llindar del risc de pobresa. Val a dir que,
convencionalment, aquest llindar s'ha establert en el 60% del valor de la
mitjana dels ingressos disponibles anuals equivalents de les persones en un
determinat país.
III. En una organització social de
democràcia representativa, els costos socials i polítics d'una transició de
debò envers un canvi de model socioeconòmic, com el que les Illes Balears
necessiten sense demora, esdevenen en un fre fàctic. La RB, en ser una garantia
incondicional d'existència material per a tothom, és un veritable desllorigador
per esvair les pors socials i polítiques associades als costs de les
transicions en els processos de canvis de debò.
IV. Els canvis necessaris -per
exemple, les propostes del Fòrum de la Societat Civil sobre transició social i
lluita conta la pobresa- cal afrontar-los amb diagnosis dels resultats d'allò
que s'ha fet fins ara, amb innovació i superació d'inèrcies conservadores.
Sobre diagnosis dues informacions d'impacte: a) Segons un recent informe de
l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d'Espanya, només
el 9% de la població que viu sota el llindar de la pobresa a Espanya es
beneficia de les Rendes Mínimes d'Inserció (RMI). A les Illes Balears aquest
percentatge és lleugerament superior, el 10,2%. b) El president de l' EAPN a
Balears, Xavier Torrens, en una entrevista a Diario de Mallorca (30-11-2021),
afirmà “fa anys que augmentam la despesa social i no es redueix la
desigualtat". Les rendes per a les persones empobrides –es diguin com es
diguin, i siguin més o manco "generoses"- a més d’ estigmatizadores,
són molt ineficients en la seva gestió. Per exemple, ElDiario.es de 06-08-2018
informava que “l’administració (d’Euskadi) va realitzar 4,4 milions de tràmits
per a la gestió de 60.000 rendes de garantia d’ingressos”. En actuar ex post,
no erradiquen el risc de pobresa, ni són eficaces per reduir les desigualtats.
Potser ha arribat el bon punt de fer cas a Albert Einstein: "Si busques
resultats diferents, no facis sempre el mateix". La RB és, en la lluita
contra la pobresa i la desigualtat,
quelcom estructuralment diferent de la panòplia de subsidis i ajuts
condicionats perquè actua ex ante.
V. En pocs anys la RB ha passat de
ser una proposta defensada en reduïts cercles acadèmics i de l'activisme, a
estar present a les propostes i reivindicacions de molts moviments socials, i,
també, de bastants agendes politicoinstitucionals. A casa nostra malauradament,
de moment, les institucions resten d'espatlles al moviment global que
reivindica un nou pacte social que inclogui la garantia incondicional a l'existència
material, és a dir, la RB. Res de nou. En la nostra història recent, els grans
canvis els ha imaginat i impulsat la societat civil.
D’aquestes
i altres propostes engrescadores per fer front a la necessària transició social
que necessitam a les nostres illes parlarem a la jornada que està organitzant
el Fòrum de la Societat Civil pel pròxim 22 de febrer a l’Estudi General
Lul·lià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada