Publicat originalment (04-12-2022)
El
ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha
tornat a fer-la grossa (en castellà en dirien que "la ha liado parda").
Ha proposat una extensió progressiva del període de còmput de la pensió dels
actuals 25 anys fins als 30, podent triar els millors 28 anys. Ras i curt: això
vol dir retallar la quantia de les pensions. Ho sabem del cert. Els números
canten: D'ençà del 2013 s'ha augmentat progressivament el període de càlcul de
15 a 25 anys, i el resultat és una retallada del 5% en la quantia de les
pensions.
Sobre
aquest assumpte, l'economista Julen Bollain publicà un excel·lent article on, entre d'altres coses,
afirmava que una defensa clara i contundent del nostre sistema de pensions
públiques és summament important "perquè actualment el percentatge de
persones majors de 65 anys que es troben en risc de pobresa a Espanya és del
6,8%, mentre a Alemanya és un 38% superior, al Regne Unit un 97%, al Japó un
185%, als EUA un 216%, i a Corea del Sud un 629%. És a dir, una de cada dues
persones majors de 65 anys a Corea del Sud viu en situació de pobresa, i és per
això que més d'un milió d'ancians sud-coreans treballen remuneradament per a
poder complementar les seves raquítiques pensions".
La
situació de les Illes Balears és, a parer meu, pitjor que la del conjunt
d'Espanya. Segons l'última estadística "Mercat de treball i pensions en
les fonts tributàries" (la corresponent a l'exercici fiscal 2021), del
total de 199.640 persones pensionistes, 12.193 cobraren una pensió inferior a
la meitat del salari mínim (la quantia mitjana anual va ser 2.401€). És a dir,
el percentatge de pensionistes amb una pensió extremadament paupèrrima és
lleugerament superior al 6%. Però, atenció: Va haver-hi un grup de 40.144
persones (el 20% del total) amb una pensió mitjana anual de 7.001€. I, encara
hem d'afegir que per a un total 60.337 persones la pensió mitjana anual va ser
de 10.999€. No és, idò, agosarat afirmar que el percentatge de persones majors
de 65 anys en situació de risc de pobresa a Balears és sensiblement superior al
del conjunt del Regne d'Espanya.
Les
dades de l'Agència Tributària també ens informen que la pensió mitjana anual
dels homes va ser de 18.005€ i la de les dones 13.632€. Per tant, la bretxa de
gener és de 4.373€. Més del 28%!
Des
d’una mirada no estrictament neoliberal, sembla lògic concloure que el problema
del sistema públic de pensions no és la seva suposada "generositat".
Ans al contrari! Com reclama el moviment de pensionistes, allò que és urgent,
entre altres coses, és acabar amb les pensions de pobresa i amb la bretxa de
gènere.
José
Luis Escrivá és, definitivament, un perill públic. Sembla voler penalitzar a
més gent a malviure en risc de pobresa. Segurament ha oblidat –o no ho ha pres
mai en consideració- que, en paraules del sociòleg Loïc Wacquant, "la
penalització de la pobresa és, en definitiva, un abandó de societat
democràtica".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada