Publicat
originalment a dBalears (18-12-2022)
Quan escric aquestes
ratlles encara no s'ha jugat la final del mundial de futbol masculí de Qatar
2022. Tant se val que alci la copa de campiona la selecció argentina o la
francesa, tant se val que la guanyi Messi o Mabppé. Sigui com sigui, s'acaba el
mundial de la màxima corrupció, de la conculcació a l'engròs dels drets humans,
de la pràctica sense embuts de l'esclavatge. Altrament dit, acaba, en el bon
sentit de la paraula, l'espectacle. Però no acaben –ni de bon tros- el
futbol-negoci, ni la màfia futbolística, ni el menfotisme futboler sobre drets
laborals, drets de les dones, de les persones LGTBIQ+, envers l'emergència
climàtica, l’esclavatge
modern ...
La dinàmica de l’organització
criminal internacional coneguda com a FIFA no té aturador. Continuarà fent-ne
de les seves. Per entendre aquesta criminalitat estructural de la Federation
Internationale de Football Association és força útil llegir el recentment
publicat llibre de Fonsi Loaiza intitulat "Qatar, sangre dinero y
fútbol". Loaiza presenta un seguit de veritats incòmodes, però que, certament,
són veritats com a punys: la claveguera capitalista del futbol masculí al
descobert, i els inconfessables interessos econòmics de les elits espanyoles.
Per si hi havia algun
dubte, a la fase final del Qatar 2022, esclata el "Qatargate", és a
dir, s'ha descobert, pels serveis secrets belgues, una xarxa de corrupció
paneuropea per influir de manera il·legal –mitjançant el suborn- en les
decisions del Parlament Europeu. Quins són els principals protagonistes de tot
plegat? Idò Qatar i Marroc. El primer per influir en decisions sobre la imatge
de l'emirat qatarià, de la qual el mundial de futbol masculí 2022 és peça
cabdal. El segon per condicionar la política de la UE en relació amb el procés
de descolonització inconclusa del Sàhara Occidental. La presidenta del
Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha qualificat el "Qatargate" com
un "atac a la democràcia europea" per part d' "actors malignes
lligats a països autocràtics". Encerta en qualificar-ho d'atac a la
democràcia, però erra en la segona part de la seua declaració: els països autocràtics
són malignes per se.
La cosa té una derivació
local: Com immundícia ètica i moral són inseparables de José Ramon Bauzá -l’expresident
balear i actual l'eurodiputat de Ciudadanos-, no
hi podia faltar a aquest sarau. Caldrà posar-hi
atenció a l'evolució del cas QatargateBauzá.
Potser només en un
altre món, en un món postcapitalista amb plena, efectiva, i amb una mirada del
segle XXI, aplicació global de la Declaració dels Drets Humans, sigui possible
un altre futbol masculí. Però, malgrat que la dificultat d'imaginar un sistema
futbolístic amb decència sigui gegantina, hi ha esperança. No ens manquen
referents com ara l'antifeixista exfutbolista francès (davanter del
Manchester), Éric
Cantona, o l’anticapitalisme del Futbol Club San Pauli.
Mentrestant la infàmia
continuarà. N'és un bon exemple el cridaner silenci del món del futbol entorn
de la condemna a mort del jugador iranià, Amir Nasr-Azadani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada